miércoles, 14 de mayo de 2014

Catalunya ye ye

Una vía preciosa, una idea lícita, una broma divertida,


topo actualizada febrero 2023

Si com diu la via veïna, d'España ye solo una, llavors Catalunya ye una altra, o millor encara, Catalunya ye! ye!  

L'Edu i el Javi sovint ens obsequien amb línies precioses.
Aquí, a banda de regalar-nos una via nova, ens van esperonar a cercar resposta al nom que havien proposat.
Tan lícita l'una com l'altra, en plenitud de dret, com qualsevol idea que defensem des de l'educació, el respecte, la convicció i, si pot ser, amb una mica -o molt- d'humor.


Via oberta en dos dies relaxats i quinze minuts.

Al primer atac van caure cinc llargs i el convenciment que estàvem trobant "la clàssica". Només el seny del Dani apuntava dubtes.
Al segon, una setmana després, retornàvem a la realitat feixuga: trams de setè i 6c mantingut i obligat.

Ester oomençant la navegació pel 7a+, llarg 6

Massa difícil per una clàssica avui, potser la clàssica de demà, potser.
En tot cas a anys llum del monument a la dificultat que acaven d'obrir l'Eneko, l'Arkaitz i el Mikel Saez ben apropet, o de l'encara més recent Good Brothers dels Bueno i cía.

Els quinze minuts referits corresponen als 10 darrers metres i a una xapa.
La nit i el cansament arribaven un dijous 1 de maig, deu metres per sota del cim.
Darrer llarg, el Tato arriba a la zona clau, placa gris blavosa tota de peus 


El Tato, que sortia d'un reguitzell de lesions, no havia perdut el gust per volar i em recordava com cal obrir: obligat i a fons. Tres volades del penúltim parabolt al sol del crepuscle, emoció, i moviments obligats. Estava mort, i m'oferia provar. La llum era escassa, la motivació després de veure'l saltar tres cops al mateix pas minvava. Avall.
esgotant les forces sota les últimes llums del dia

L'endemà tornaríem amb l'Ester per fer-ne la primera repe i provar de sortir. Parada al darrer bolt del Tato per recollir el taladro i amunt.

Cinquè llarg, un 6c amb les preses justes  però suficients. Una menys i llarg impossible


Per darrera ens apretaven la Mari i l'Unai, constatant que la via val la pena, que els quatre darrers llargs en placa suposen un curs de ball de peus i d'equilibris, mai excessivament difícil, mai monòton, sempre emocionant.


L'Ester aguarda a la sisena reunió, 
pujo el taladro penjat de l'última xapa que va posar el Tato


L'Unai i la Maria apreten per darrera. Ells confirmaran el grau. 


començament del segon llarg, encara clàssic, un 6b+ exigent


Resumint, una via ben bonica on les adherències i els moviments d'equilibri accentuen les diferències entre un primer i un segon de corda, mai massa física. Admet, per tant, la combinació d'un primer que tiri, i un segon que segueixi.

Apa, que la disfruteu tant com l'hem gaudit nantros.
Montañesa, l'escalada més viva del moment actual, on poc a poc anem esgotant les línies verges.
Som depredadors, també de roca.


12 comentarios:

  1. queda apuntada per al proper novembre, el 9 concretament...

    salut

    ResponderEliminar
  2. Classica forta com el vinagre?
    Felicitats un cop més per la pinta que fa la via!! queda apuntada a la carpeta: algún dia...!!

    Salut i tapia!!
    Marc abella

    ResponderEliminar
  3. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  4. Joder Albert!!!!, estamos abriendo vías para jóvenes; un detallito señores para los cuarentones!!!, jejjj. Enhorabuena por la vía, espero encadenarla con la cuerda por arriba, mejor con dos, ye ye. Saludos.

    ResponderEliminar
  5. OTRA MAS PARA TU LARGA LISTA...ESPERO HACERLA EN OTOÑO...
    PD YES UN CABRON JEJEJEJE

    ResponderEliminar
  6. Nach está en lo cierto Albert que es de aquellas vías que dejabas en 6b obligado.
    Ahora todas son al menos 6c obligado, ten consideración con los cuarentones que somos los que te valoramos de verdad y además si seguimos escalando seguro que es porque somos buena gente.

    Por cierto no sé si es introducir barrillo político pero de tener al lado España ye solo una y abrir vosotros Cataluña ye ye puede tener varias interpretaciones pero la mía es que sutilmente dices que Cataluña hay dos, que no todos piensan que se estaría mejor fuera de España.

    Como he incumplido mi norma de no mezclar monte y política si quieres borra el comentario.

    Un abraçada, Chavi

    ResponderEliminar
  7. MarcS, això és el que denominaríem "una clásica fallida" ( demasiado grado para ser clásica, poco como vía de dificultad)

    Edu, te espero para abrir una juntos. Nos reiremos pensando el nombre.

    Nach peca de modestia... acaba de abrir un rutón de octavo, o sea que lo de llorar no cuela.



    Tener una opinión fundamentada en estos temas, y exponerla con respeto, no debería ofender ni molestar a nadie.

    Chavi, siempre nos quedará hacer una variante entre ambas... quizás una tercera vía a medio camino entre clásica y difícil. jajajjaa

    ResponderEliminar
  8. ok albert.. en medio abriremos juntos
    RAJOY Y MAS CABRONES POR DEMAS: 6B OBLIG.

    ResponderEliminar
  9. Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.

    ResponderEliminar
  10. companys, signar o no els comentaris és opció de cadascú.
    No obstant, si impliquen un avís o una ofensa contra algú determinat, no val a amagar-se en l'anonimat.

    ResponderEliminar
  11. t'hauria de caure la cara de vergonya per fotrali a una via espanya es solo una, noi!

    Podries repetir la Tiro-picolo, i caure al llarg clau, cabró!

    Marc

    ResponderEliminar
  12. Ahir vam repetir la via i ens va agardar molt!!!! bones navegades en placa al.lucinant als ultims llargs....aixo si una mica obligada....el 6c+ amb regust a cavallers, el 6c deu ni do de l'ultim parabolt a la reunio....el 7a+ no va sotir el pas del bloc, potser no ho vam encarar be, pero es movia tot....i el 7a increible!!!!!! una lliço de com obrir amb dos pebrots!!!! els tres primers llargs tampoc desmereixen!!!!!
    Moltes felicitats per la feina!!!!

    roger

    ResponderEliminar