Tastant les darreres perles de SIN: Vibration + Rasmia

La vall de Plan pateix un clima ben particular 

Rasmia, L4,  costurejant un 6b... ¿Dónde están las chapas?

L'inici de la paret, una fondalada amagada del sol, passa ràpid de l'hivern glacial a la calor tòrrida d'estiu. 

Una excepció, les vies amb accès des de Serveto, que transcorren en la part alta de la tàpia. 

La seva orientació Sud, aixecada sobre la vall, reb els primers raijos passades les 10 del matí. Com que tenen una longitud que no excedeix els 250 metres, i una baixada còmode, esdevenen destí preferent sempre que faci sol. 

Per contra, l'ombra entra a les 15h i la dificultat dels darrers llargs pot fer-nos tremolar. 

Els dies de vent del nord, fred, sec, però amb el cel blau brillant, la part alta de Sin esdevé refugi i plaer pels escaladors de paret. 

Aquest octubre hem tastat dues vies magnífiques. 

Vibrations, al sector "jardín de Jean Pierre". 

Darrera obra de JP Rio oberta en solitari. Un MUST, tan bo com Itinerance, més difícil i obligat penso, com a mínim ara, poc tocada i sense marcar. 

Ens va agradar moltíssim. Menció especial al 2on llarg, un 6c+++ exigent sobre roca orgàsmica,

i també el primer 7b de dalt. 

Bravísimo! A la part de dalt trobareu un parell de llargs petats, un 7a+ dur dur, i un 6c curtet, intens i bonic tot i la pedra. En Jean Pierre ha sanejat els cantos d'on t'agafes. S'agraeix, i converteix una via que podria haver estat "una més", en una llepolia que mereix molt la visita. 

Felicitats JP

Rasmia, de l'Arkaitz, el Nacho i Chesus, 

amb preciosa topo marca "Eli"

També tres hi anirem a repetir: el Tato, l'Ester i jo. 

Endossem el primer llarg a l'Ester. De perillosa definiria aquesta primera tirada. Roca podrida amb dos xapes i una sortida sobre dos micros (totems blau i groc) en un bloc excessivament dubtós. 

Servirà de contrapunt als tres llargs superiors, exquisits. 

Roca increïble, moviments delicats sobre ales de mosca esmolades, alguns ganivets grisos que tallen de només mirar. 

Recorregut intel·ligent per cercar la debilitat (relativa...) i el camí natural, 6c delicat al començament, i 7a+ intens per superar el sostret. 

L'aire entre xapes pot arribar a glaçar-te al 7b+. Quan es torna impossible, marxeu pronunciadament a l'esquerra. 

Final barrat per un 6b d'aparença inexpugnable, atemoridor, que menjarà tots els friends que porteu.

Brutal. 

NOTA DESCENSO de Peña de Sin, vías zona alta (Serveto). 

de la salida de Illusions, Itinerance, Vibration, Sin Piedad, Olvido, 1914, Chicos Vampiro, remontar en dirección OESTE unos 50 mts de desnivel (150 mts) por zona de matorral y bojes hasta alcanzar un bosque de pino con el sotobosque limpio. Allí tomar dirección NORESTE sin ganar ni perder altura hasta que cuando se acaba ese mismo sotobosque limpio, encontréis un sendero primero desdibujado, y al poco ya bastante marcado, que baja pronunciadamente en dirección NORESTE y ESTE dejando entrever, de vez en cuando, el pueblo de Serveto. Este sendero conduce en escasos minutos al sendero principal de ascenso a la Peña de Sin, y de allí al collado entre ésta y Peña de San Martín, por donde aproximasteis a las vías.