La frontera entre "gastar pared" y abrir una ruta depende a veces del trabajo invertido.
Si no es por Santi y el curro que se pegó arreglando el último largo, línea para el olvido
Empezamos la vía en un lejano 2012 con Vicenç y Cris. El intento acabo en el tercer largo sobre mala piedra. El tiempo, que lo cura todo, desvaneció esa sensación desagradable de vagar sin rumbo por tierra de nadie.
Regresé con Ester y, de nuevo el desánimo surgió en el último largo.
El primer domingo de septiembre, una mañana de esas en que te levantas perezoso, Santi nos espoleó al "trabajo".
Agarró el martillo y desmenuzó una lastra peligrosa. Lo hizo además con un arte propio de escultores y una visión que solo puede surgir de alguien que ha equipado cientos de largos deportivos.
La roca SIEMPRE exige algo de atención. Los "carboncitos", bien que testados y saneados, tienen un punto de incertidumbre que mantienen tu tensión. Mejor. Pese a una labor de limipieza y saneamiento exhaustivos (hemos vuelto hasta 3 veces), el relax queda para la deportiva.
Como todas las vías del sector, sombra de tarde
Vía para gente BOLITA, que no atletas.
Que la disfrutéis.
Si valió la pena, lo decidiréis vosotros con las repeticiones.
jueves, 5 de septiembre de 2019
lunes, 2 de septiembre de 2019
La maledicció de FrigoNoro (Mitsinjoarivo - Madagascar)
El dominio colonial en Madagascar se constata desde tu llegada al aeropuerto, cuando los funcionarios de aduanas te reciben (y te retrasan) con la parsimonia de las burocracias centenarias.
La influencia de la metrópoli permanece a lo largo del país: los niños y adolescentes escolarizados se comunican en un francés habitualmente mejor que el nuestro
Astérix, y sobretodo Tintín, dominan librerías y tiendas de souvenirs.
La Maledicció de FrigoNoro
nom per una via a l'ombra (un veritable FRIGOrífic)
Un xic maleïda, perquè hi vam invertir fins 3 pegues inútils en una via que hauriem pogut obrir en el dia: Mos deixem la broca, mos posem malalts de fred, caiem a l'aproximació, i els amics que han d'anar per acabar la variant també enmalalteixen de panxa en arribar.
I no és a prop. Dues hores en franca pujada separen del Tsarasoa, la nostra llar.
Això sí, el granet de somni, la dificultat moderada, i la indescriptible bellesa de la sabana sota els peus, justifiquen tots els esforços.
Teníem clar FrigoNoro
La maledicció va afegir-se després dels intents fallits. Tot plegat té un aire de títol de còmic de Tintin.
No és la millor via de la zona, però paga la pena per dies de calor.
I per variar... l'hem "retroequipat" amb un toc de paternalisme meditat per eliminar alguna caiguda al terra, o en repisa. Tampoc està cosida i segueixen havent zones on queda prohibit fallar.
Despertarà "sensacions" a qui vagi amb un grau de 6c, i potser ofendrà a qui vagi més sobrat. Sempre te la pots estalviar.
No vam finalitzar la variant, que vam deixar inacabada per falta de temps. Un xic il.lògica. sortirien dos llargs en 7è moderat brutals, de canto i moviments inèdits.
Si algú hi va, si us plau que l'acabi. Així la línia canviaria totalment, convertint-se ja en una petita joia pels dies de calor.
Ja direu.
Està lluny per provar-la
La influencia de la metrópoli permanece a lo largo del país: los niños y adolescentes escolarizados se comunican en un francés habitualmente mejor que el nuestro
Astérix, y sobretodo Tintín, dominan librerías y tiendas de souvenirs.
baixant del cim del Mitsinjoarivo, preciós
La Maledicció de FrigoNoro
nom per una via a l'ombra (un veritable FRIGOrífic)
Un xic maleïda, perquè hi vam invertir fins 3 pegues inútils en una via que hauriem pogut obrir en el dia: Mos deixem la broca, mos posem malalts de fred, caiem a l'aproximació, i els amics que han d'anar per acabar la variant també enmalalteixen de panxa en arribar.
I no és a prop. Dues hores en franca pujada separen del Tsarasoa, la nostra llar.
Això sí, el granet de somni, la dificultat moderada, i la indescriptible bellesa de la sabana sota els peus, justifiquen tots els esforços.
Teníem clar FrigoNoro
La maledicció va afegir-se després dels intents fallits. Tot plegat té un aire de títol de còmic de Tintin.
Llarg 3. Oobrint a l'ombra. No tenim més fotos de la via... desastre
Entre la "sorra" (zorra, arena) y las "rubias" (planta seca que resbala como el teflón), ¡cuánto peligro tiene Madagascar! diu l'Ester
Las "Rubias", presents a la paret i al terra.
Foto Ferran nº1
No és la millor via de la zona, però paga la pena per dies de calor.
I per variar... l'hem "retroequipat" amb un toc de paternalisme meditat per eliminar alguna caiguda al terra, o en repisa. Tampoc està cosida i segueixen havent zones on queda prohibit fallar.
Despertarà "sensacions" a qui vagi amb un grau de 6c, i potser ofendrà a qui vagi més sobrat. Sempre te la pots estalviar.
El dia abans d'obrir, l'Ester al peu de L1 i L2.
Els vam obrir d'una tacada en hora i poc. A les repeticions per prosseguir, el vam partir en dos.
No vam finalitzar la variant, que vam deixar inacabada per falta de temps. Un xic il.lògica. sortirien dos llargs en 7è moderat brutals, de canto i moviments inèdits.
Si algú hi va, si us plau que l'acabi. Així la línia canviaria totalment, convertint-se ja en una petita joia pels dies de calor.
Foto Ferran nº1
La Patri. Foto Ferran nº1
Ja direu.
Està lluny per provar-la
Foto Ferran nº1