jueves, 4 de octubre de 2018

Escalar como si fuera la última vez


Pocs sacrifiquen treball, família, amics o conviccions pel neguit d'enfilar-se.
Tot una vida convencional foragitada per tal d'escalar.




Després de vint-i-cinc anys continuo escalant com si fos el darrer dia que podré, traspassant el límit de la normalitat, endinsant-me en la malaltia 

 L'escalada em segueix omplint i m'aporta més sensacions de les que oblido, més amics dels que extravio, més vida de la que perdo.
Continuo...


Alguns companys van parar (o frenar) lesionats, per criar fills, la feina, o senzillament perquè ja no trobaven l'emoció que els apropava a les parets.

Sovint em pregunto si afluixaré, si m'arribarà el moment d'abandonar.
Desconec si m'avorriré, acabaré estimbat, o se m'acabarà la salut.



Reflexiono sobre quàntes coses m'estic perdent enceguit per aquesta passió obsessiva.


De tots els testimonis que he sentit o conegut, un em colpeix particularment
“La pedra serveix per aguantar el gel, l'aigua serveix per formar el gel i l'aire serveix per respirar i poder escalar el gel. Tot, tot és només per escalar en gel”
Pau 




Per què escalo (tant)?
Impossible trobar una resposta racional. Torrent de sensacions que provenen de la meva part més animal i primària, instintiva.

I si la trobo, quan la trobi, serà massa tard?
m'hauré perdut una part essencial de la vida?

No ho sé.




Voldria creure'm una dita de la Míriam  "De la escalada también se sale"






12 comentarios:

  1. Saldremos?
    quants moments compartits amic!

    ResponderEliminar
  2. no en sortiràs mai, ni jo tampoc , almenys voluntàriament¡¡

    ResponderEliminar
  3. Bueno...cada uno es un mundo, no hay receta mágica que soluciones todos los casos.

    Como dice Galvez "ca uno" es "ca uno" y todos tenemos nuestras caunadas.

    Mientras disfrutes y seas feliz vas bien pero te lanzaría varias preguntas por si encuentras alguna respuesta nueva.

    Si tuvieras que dejar de escalar ahora ya, de repente, te quedarías sólo?

    Si mañana te dijeran se acabó la escalada pero tienes muchos años por delante de vida encontrarías soluciones? te adaptarías? serías capaz de seguir siendo feliz?

    Te estás dejando algo que de forma recurrente te da pena no vivirlo? Por ejemplo hijos

    Tu relación de pareja podría funcionar sin la escalada? (tu o ella dejan de escalar)

    Te falta algo?

    Suerte, el maño.

    ResponderEliminar
  4. No, voluntàriament no en sortiríem.

    Maño, definitivamente tienes que empezar un blog... Recuerda que tenemos una cerveza pendiente

    ResponderEliminar
  5. Artiste segueix igual ... que quan sigui vell i vulgui escalar estiguis tu a tu a l'altre costat.
    Si ho deixessis ho anyoraries eternament ...

    ResponderEliminar
  6. "Mentre sigui X trobar, i no per fugir de, anem bé!" ... A mi em serveix. Fabulosa intensitat

    ResponderEliminar
  7. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar

  8. Albert, has de fer ben bé el que et vingui més de gust. Tot i així, jo estic tant boig com tu per escalar, estic casat, tinc filles i curro com un cabron, per tant cadascú fa el que pot.
    Salut i a tibar-li!!

    ResponderEliminar
  9. que sincero!!!!! fanatiki, un referente gracias"""

    ResponderEliminar
  10. Hola Albert!!!! Fanatisme a tope!!! Tots ens fem aquestes preguntes i sobretot quan estem en edats límits o ja una mica passadetes...per fer tot allò que a ulls del 90% de la societat és "normal". Respostes, no sé tu, però jo no les trobo...tampoc cal. La vida dona moltes voltes...Que et lesiones?... Ja trobaràs altres passions... Que et quedes sol? Tu, sol? Impossible...Que t' estàs perdent altres coses?? Tothom es fa la mateixa pregunta... en fi, que a disfrutar del present, que el passat, passat està i el futur és imprevisible.
    Petons!!!!!!

    ResponderEliminar
  11. Saps gaudir el present amb alegria. Salut, escalades i alegria per molts anys. I a coincidir en la vertical aviat.

    ResponderEliminar
  12. El primer comentario era mío jjejejeje
    Yo al leer he visto un montón de momentos compartidos, y he sentido ganas de compartir muchos más, de repetir Venezuela como ya te he dicho muchas veces, de ir al Torre, ..... y seguir inventando.
    Creo que no hay salida.... de una manera u otra, algunos, seguiremos.
    Una abrassada company
    Unai

    ResponderEliminar