TURBÓN: el camí del Tei-chi

Aquesta és sens dubte una de les vies per les que tinc més apreci.


El Teixi, un dels personatges més sorprenents, curiosos i entranyables del nostre petit món, va mostrar-me un petit tresor que compartia només amb els seus millors amics. El Marmix, els Barrios, i la colla de Benasc.


I ensenyar-m'ho tenia un perill: cap al 2004 ja m'havia picat l'enfermetat d'obrir, malaltia que ambdós compartíem (o patíem, no sabria dir). Així doncs, tots competíem -amigablement- per les línies verges de paret.


Ell ja havia obert la major part de les línies més clàssiques i evidents, i ara li venia de gust engatillar una nova ruta pel ben mig dels deslloms de la paret emblemàtica del Turmo. Una línia que començaríem obrint tot en artifo, amb alguna petita sortida en lliure.


Ja el primer llarg i mig (avui de 6c+) ens va costar un dia d'esforços. Tant costava i tant semblava desplomar que la peresa de tornar-hi va fer que un altre fanàtic de les apertures, el Paolo Roxo, se'ns avancés pel costat dret empalmant i ocupant la línia que nosaltres volíem seguir. Tampoc ell va acabar durant el temps dels nostres dubtes, i solament aconseguiria obrir un parell de llargs: el del començament, i el segon que inicialment compartíem (cotat de 8b o 8b+ per l'unai i el troner en una visita al 2009).


Quan el Teixi i jo retornem ens trobem aquesta tirada oberta, i aprofitant la major part, ens desviem cap a l'esquerra per buscar la línia de debilitat de la paret. La nostra no vol ser una ruta directíssima, sinó un camí que pugui solcar-se en lliure. Poc més de 20 metres en aquest segon atac, i la mort del Teixi va acabar amb el projecte.


No seria fins a finals del 2008 i del 2009 que un altra MEGAfanàtic i incombustible obridor compulsiu despertaria el cuc aperturista que rossegava el meu interior. El Santi Llop, el mestre de l'artifo net i pulit, "capitán garfio", l'únic home a qui he vist iniciar l'obertura d'un llarg carregat de 15 ganxos diferents, i fer-los servir !


Amb la seva companyia (i d'alguna manera també la del Teixi) descobrirem un traçat meravellós que serpenteja per aquesta paret tan vertical.

Sorprèn que surti el grau que surt (no us espanteu, que tots els qui la repeteixen comenten que es tracta de "grado-regalo", entre mitja i una lletra sobrecotat...).


Per apreciar el mestratge d'aquest clàssic de la vertical (el Santi ha obert algunes de les millors rutes del nostre país, el Mirall Impenetrable -A5-, i la Tempesta Nocturna -6c-) voldria destacar que el cinquè llarg només tenia inicialment una expansió, i això que jo li pregava (quasi de genolls) que posés d'una vegada una xapa. Ara ja no fa 7è, però té una capacitat brutal per navegar sobre ganxos trobant la millor línia per que els repetidors ho provin en lliure.

Un altra mostra del seu domini s'aprecia a la foto següent. Falquetismo grau ADVANCED. Sempre evitant el plom, i posant xapes (més de les que ell volia) solament perquè el tracte era deixar una ruta agraïda i prou equipada.

D'aquí es va penjar per demanar-me el taladro, a 4 metres reals del darrer punt d'assegurança...

Més fotos del mateix llarg, el 7è

La via l'acabaria de polir en un atac solitari un calurós dia de l'estiu del 2009, per canviar el segon llarg (8è grau) per la variant que serpenteja (llarg 2 i 3) en 6b io 7b, que homogeneitzen la via.

Bé, i després del rollo, unes fotos


Unai al llarg 1, que no agafa la xorrera sinó que flanqueja a dretes.
La Xorrera és un nou projecte d'enguany, recte amunt, en torn a 8è grau.



Mikeltxu al llarg 3, flanqueig de 7b (per alguns 7a/+) de continuitat amb un pas de bloc al final



abans del pas de bloc

Rufo al llarg 4, poc abans d'entrar a reunió.
Llarg 5è, mar de gotes d'aigua, per mi un dels més bonics de la via. Cal posar un bon parell de bitxos i tascons abans de començar la travessa. Rufo al llarg 6, pati impressionant



Mikeltxu de segon al llarg 6, a la zona difícil. Petit aleje quan superes el pas dur. Pel segon... també te guasa.


Les fotos estan fetes mentre rapelàvem la ruta, tot i que pel desplom no resulta gaire aconsellable. Es pot fer però cal portar uns ganxos i un cordino i tirar-los a enganxar repises o rebabes, per apropar-te a la paret.

I finalment una foto del perfil de la via feta des de la via del Coro, pel Roy i el Miguel