Benito Hidalgo, l'Avi de la Mel

"Benito Hidalgo, l'Avi de la Mel", en homenatge a l'avi que ven mel al pàrking de les Bagasses. Un senyor que ens obsequia amb trossets de panal, fuet i formatge quan tornem famolencs de la paret, i que amb la sev

a presència contribueix a dissuadir lladregots i indesitjables de la font. No oblideu comprar-li un pot al baixar de la via, a l'autèntic avi que fa tants anys que ens acompanya.

Tinc una especial devoció per aquesta via que vam obrir l'abril i maig del 2009, tot just quan feia 40 anys.

Què curiós: aquell cap de setmana havíem d'intentar la Despertaferro d'una tacada. Era un dels darrers findes abans que la calor impedís qualsevol intent en el dia. I el Tato em va dir no.

I la resta d'amics amb qui feia paret, tots responien NO a les alternatives per Montrebei o Osca.

No sospitava que l'Ari havia enviat un missatge a tota la colla advertint i aplicant PROHIBICIÓ per dur-me a escalar enlloc.

Sortosament el Vicenç i en Feliu accediren imposant una condició: els seus deures de pares limitaven la durada del viatge, màxim Terradets.

Opció escollida el Peladet: provaríem una nova línia.

Mentre l'obríem, tota la colla d'amics confabulats muntaven una carpa gegant a l'ermita de Vilanova, preparant-me un festot sorpresa d'aniversari.

Sens dubte un dels regals que més il.lusió m'ha fet rebre : trobar prop d'un centenar de boixos botant i saltant al so d'una música improvisada, en viu i directe.

LA VIA

No és freqüent descobrir una línia sobre roca SPUTNIK amb dificultats que mai superen el 6b, a 20 minuts del cotxe. Per això el finde va suposar un regal per partida doble.

Dies després vam arreglar-la multiplicant per dos els parabolts originals.

Sovint oblidem assegurar com déu mana les tirades de V o 6a, i cosim les de 6c o setè (jo el primer, em fa massa por caure...). Tenim la mala costum de deixar les tirades on escalem còmodes massa a pèl, exposades.

Si la via finalment surt homogènia i mantinguda en 6a/b, hauria d'assegurar-se (o ha de poder protegir-se) per tal que qui fa 6b o 6c passi sense matar-se.

Aquí hem intentat assolir un compromís adequat en torn al 6b.

Tot i això, no us confoneu, no es tracta d'una via equipada: cal saber posar tascons, friends i escalar a una certa distància de les xapes. Amb una mica d'habilitat i sang freda poden superar-se tots els passos sense un perill excessiu.

Les dues primeres tirades agafen un pany amb roca de somni.

Els llargs 4 i 5 són també molt bons.

La tercera connecta aquestos dos trams cercant la millor roca d'un espai una mica brut i herbós, escalant una mica amb les preses a contrapèl, incòmodes.

A la baixada es pot combinar amb Absurdistán, tot just a l'esquerra. Penjaré la topo en breu.

Que la xaleu

Categoria love climbing advanced