Tatanka, nova via a FontFreda (Terradets)

¿ Muerte o Tatanka ? - Preguntó el jefe de la tribu

"TABERRI" , respondió el prisionero

Qui sigui capaç de descobrir l'enigma que s'amaga al darrere d'aquestes paraules tindrà premi.

Una pista, busqueu prop de la comarca. Misteri i regal coincideixen...

Fa un parell de mesos vam intentar la JOSMAR del Llullu, el Cristóbal i Goico el a la Paret de la FontFreda. Dic intentar perquè se'ns va acabar el temps (i el coco) a tres llargs del final. La via preciosa i obligada, més dura que no semblava, demana un dia inspirat i complert, no pas 5 hores com pensàvem.

Ens va servir per "redescobrir" aquest bocinet de tàpia lluny i prop d'arreu, visible des de tot el Montsec, amb una roca que entussiasma i sembla creada per trepar en lliure.

No trigaríem ni quinze dies en tornar-hi per encetar una nova línia, tot el "trio calavera", el Vicenç, el Fèlix i jo.

El primer atac va resultar prou fructífer, tres llargs complerts de 50 o més metres cadascun, retirant-nos sota una pluja que s'avançava al final de la tarda.

Setmanes més tard aconseguiríem repetir-los i obrir-ne dos més, ensumant moltes variants pel final de paret.

Dissabte vam enllestir la feina, sortint per la placa més maca.

COMENTARIS a la via

1. Comença per una placa gris de qualitat excepcional i munta reunió allí on es creua amb la Fissura Oblíqua. Aquell primer dia pensàvem que la Oblíqua passava uns metres més a l'esquerra.
2. El segon llarg comparteix un bocinet de la Oblíqua, un trosset d'un projecte antic d'abans de l'any 94 (creiem que pot ser del Mica) i uns quants metres nous. Trobareu material vell.
3. El tercer llarg comença per la part més dura de la via, 7b/+ difícil de llegir i encadenar (6b obligat usant estreps a primers), i ressegueix lleus fissures per placa gris, conjunt de 6c/+. Reunió en un nínxol dins una fissura marcada.
4. Llarg 4, festival de placa desequipada, roca sputnik, una del.lícia. Potser canviarem el pitó per un bolt.
5. Llarg 5, sortida difícil i plaques senzilles amb un trosset de roca variable que demana cura.
6. Llarg 6, darrer. Placa senzilla amanida amb bolts, i final de festa amb un moviment dur que condueix a una placa preciosa.

Resumint, via ben bonica en una paret que mereix moltes més visites.

Una alternativa més assequible és l'Esperó del Vent, extraordinària via amb un grau mig de 6a que exigeix la visita de qualsevol escalador clàssic.

I una opció més extrema, la Josmar, ben picant, exposada i magnífica.

Salut i sort. Que la gaudiu

Topo Josmar, gentilesa llullu
cuidadín, fa "yuyu"