Montañesa, Mágnum Triple per atemperar els nervis

Quatre mesos sense gaudir de la pedra de Montañesa, i quin plaer redescobrir-la.

Quanta roca per escalar,

quantes línies per obrir (dures, placa)

i tantíssimes per repetir.

El finde abans de setmana santa va resultar intens i social: erem colla del sud i del nord, de l'est i l'oest, tots amb ganes d'enfilar-nos per les poc democràtiques vies de Peña Montañesa. I és que els plaers més intensos no sempre queden a l'abast de tot-hom: Ja ho diu la Diana, a Montañesa costa trobar vies assequibles. No n'hi han. Les clàssiques per fissura sovint amaguen rocallam trencat, les difícils demanen pitonar, i les modernes obliguen en grau, i totes tenen aproximacions d'una hora endavant. Cap impediment pels escaladors romàntics: el lloc compensa amb escreix qualsevol esforç físic o mental.

Dissabte esmorzem amb el Mikeltxo, l'Andoni, l'Unai, la Lisi, la Joana i la Diana. Tranquilets no sortirem de les furgos fins les 10 del matí. Fresqueta agradable per caminar, trobaríem a faltar el sol.

Amb l'Unai escollim la Triple Magnum, una línia a la dreta del Pilar del Sobrarbe amb una travessa de 40 mts al penúltim llarg, que creuaríem sense saber mentre obríem la Lágrimas en la Roca. Vam cascar-li una reunió a la part final de la travessa (el llarg cota 6b+), allí on esdevé ja fàcil (zona de repissa amb entosta que admet claus). Per aquest motiu volíem repetir-la. Està clar que l'afectem: una reunió de dos parabolts sempre interfereix, però volia saber si li restem compromís o si modifiquem la dificultat del llarg. Vam trucar al Chemari, un dels autors, tant per disculpar-nos com per demanar-li parer.

Comentava que potser un dia i aniria a afegir algun pitó al llarg d'A2, per veure si podia forçar-se. També volia veure si la Poderoso Javier Barroso, amb qui comparteixen algun tram, interferia.

Aquestes són les conclusions.

Via oberta al 2000 pel Chemari, Sepu i Bruno Sourac, dura i exigent, amb un estil mixte de lliure/artifo, i una filosofía de mínima expansió.

Graduació antiga, collada, sense concessions a la comoditat ni a la seguretat per tres escaladors molt forts i bregats. Possiblement avui haguessin deixat el llarg d'A2 amb alguna xapa més pensant en el lliure, i haguessin variat algun tram als llargs superiors buscant placa, per evitar trams de roca cutre. Tot i això, la via és molt recomanable pels qui cerquen l'autèntic terreny aventura.

Llarg 1, terreny incert, roca variable, acabem coincidint amb la picazo els darrers 10 mts. 6a/b

Llarg 2, sortida per uns blocs sospitosos a negociar amb cura. Clau, espit, 6b i navega per zona cada cop més fàcil V. Reunió en un diedre ja en zona de pedra arenisca incrustada de vetes dures.

Llarg 3, travessa a dreta a buscar un esperonet amb una sabina seca i morta, V, i d'allí amunt per placa amb fissures de la mateixa arenisca, 6b/c, fins unes sabines gegants V, d'allí a la repisa i feixa d'escape. Llarg bonic. L'original possiblement agafés el diedre de l'esquerra més brut i herbós.

Llarg 4, grandiós, difícil i compromés. 6b/A2+. Lliçó de l'Unai que renúncia a pitonar i allibera el llarg, 7c probablement. Complementa els pocs espits originals amb fisus, aliens i algun camalot mitjanet. Seccions de 7b obligat entre assegurances poc evidents de posar en lliure (en artifo, aturant-te, possible assegurar bé)

Llarg 5, perillós. V grau de passar por. Roca incerta plena de blocs i descomposta.

Llarg 6, perillós i difícil.

Llarg 7, brutal de bo. Com que anem tard li adjudico de nou a l'Unai i l'adreça directe cap dalt. Surt de la R més a dretes per buscar terreny lliure i bo, passant d'un clau just a sobre la R. Després cal no confondre's amb la Poderoso (amb qui comparteix un tros del llarg) i pujar directe amunt. L'original devia sortir més a dretes però ell segueix per un diedre de 6c i engatilla la travessa "chévere" acabant a la R de la Poderoso. Roca sputnik i agraïda. Per mi el millor llarg acabat a les fosques... Travessa elèctrica.

L8 seguir una mica més a esquerres, arribar a una feixeta amb R (R de lágrimas) i seguir pel diedre amunt fins muntar R, fàcil.

L9, els A0 que marquen surten 7a/+ de placa on cal posar els peus com els àngels.

No vam fer aquest darrer tram pq ja el teníem fet d'un altra cop. Avall que és de nit.

Ho sento, no tenim fotos. El melón ha perdut la càmera i jo la vaig oblidar al cotxe.

El diumenge vam anar a DEVORANDO LA VIDA a buscar 5 "amigos" abandonats

Les noies el dia abans s'havien baixat per evitar passar per un niu de voltor. Un accident dies abans va deixar 2 friends i sang a la reunió. No la vam acabar per no emprenyar. El tros que vam fer, molt bonic i més exigent del que sembla indicar la topo. Caldrà esperar.

Salut i sort

ganxets