ESLLOMATS, una clàssica ben moderna

Aprofitant l'onada de calor, una altra proposta a l'ombra ben alpina.

ESLLOMATS, una de les vies que més van sorprendre'm l'any passat. Ben trobada i millor executada. Sembla que es toca ocasionalment amb una de més antiga, la Pinus Requiem.

Tres cordades per fer-ne la repetició simultània, tots al cim, tots tard, tots de nit.

Si la topo aparenta una línia de moderada dificultat, val a dir que les cotacions estan apretades, severes. Així que ojito a no minusvalorar. Tot amanit amb alguna secció herbosa, algun tram de roca dubtosa i un parell de offwidth (auswitch que diu una amiga) .

La baixada, aquí sens dubte caminant per la pedrera de la NordEst, passant abans pel cim. Una bona hora i mitja imprescindible per conéixer aquest beneït pedrot de Montañesa

La via comença al mur situat al primer terç dret de la foto, un mur gris continu des del terra. Arriba a unes repises on la muralla perd verticalitat, i segueixes grimpant per unes canals no visibles, darrera, fins pujar al cim. D'allí es baixa per la pedrera NordEst i acabes arribant a la Collarda, el coll que forma Montañesa amb Peña Solano (estaria situada a l'esquerra de la foto).