وادي رموادي رم (montañas de arena - Wadi Rum)

Tot i que conegut, Wadi Rum és un destí certament exòtic.

Guerra Santa, Jihad, obre mestre d'en Petit i altres 

 una declaració de "guerra" a l'escalada tradicional pròpia del Rum...

Després de passar fred per Suïssa volíem tastar la caloreta del desert. Aprofitant els quatre dies de festa de setmana santa, vam atansar-nos-hi una colleta de 10, a qui més fanàtic.

Pels qui no coneixeu Jordània i les seves muntanyes d'arena, val a dir que l'aventura sempre conclou al terra,  que les vies més compromeses sovint són les clàssiques, especialment les rutes de descens i alguns rapels dubtosos.

Ens va recordar a escalar a Dolomites, per la complexitat dels descensos, pel sabor de les grans vies que sovint no arriben al sisè grau però que destilen aventura (en el sentit més ampli i autèntic de la paraula) des que t'hi enfiles fins que tornes al poble.
Resumint, un lloc que qualsevol escalador voldria visitar, especialmet recomanable per qui estimi les GRANS vies clàssiques de cinquè grau, menys amoinat per la dificultat tècnica que per la bellesa i l'estil del recorregut.


Tast de vies:

- Lionheart, via estil Edwards (pare i fill, els mateixos que han obert tant a Alacant), festí de fissures de tota mida, uns dits petits ajuden en els passos durs, i uns brassos grossos ajuden en la fissura offwidth (cam 4 queda bé)

- Guerra Santa, via equipada esportiva de paret molt sostinguda i sublim, atípica i que desentona amb l'ètica tradicional que impera al Rum. La seva meravellosa bellesa mereix el perdó i salvar-la de la crema. Línia curosament escollida pels seus autors ben lluny de qualsevol altra apertura, impossible (m'atreveria a dir) per mitjans tradicionals. A vegades ètica i estètica poden contraposar-se, i equipament no sempre implica ausència d'escalada

- Pilar of Wisdom (pilier de Sagese), una clàssica "incontournable" com dirien els francesos, sense superar el Vè grau tret de dos metres del darrer llarg (trampejables). Una altra obra mestre on l'ascensió queda quasi eclipsada pel paissatge i per la complexitat del descens.

- Intent a la Rock Fascination que esdevé una apertura per la nostra incompetència a l'hora de trobar el començament de la via. Alguns ponts de roca dispersos demostren que algú havia baixat prop d'allí, o també errat algun altre recorregut. Catorze llargs entre el IV i el V+ (amb algun pas de 6a) d'autoprotecció total i sempre envoltats d'una mica d'incertesa, sense martell. Solament el Rum permet aquestes casualitats.