Mare Nostrum - Peñón de Ifach

Seguim fugint de la pluja

Mare Nostrum, via absolutament DESCOMUNAL, amb un aire de Fiesta dels Bíceps de Riglos, igualment atlètica, que solca un camí sempre desplomat entre bòvedes buscant la línia més física.
Si hi afegim que l'han equipada abundantment (al primer llarg fins i tot m'atreviria a opinar que massa), l'èxit de la proposta està assegurat.


Tinc l'opinió que equipar vies des de dalt en una paret llarga hauria d'haver passat a la història.
Opinió que m'hauré de tragar (excepció que confirma la regla, espero) després de repetir aquesta meravella del Penyal o Peñón d'Ifach.
La meva felicitació al Viçent, el German i Emón, pares de la criatura.


Val a dir que vam escalar un dia d'aquells de meteo seca i eixuta, gaudint de fricció rugosa i agradable, condició indispensable per encadenar a plaer. Eviteu dies humits sota risc d'experimentar el famós i desagradable Capitán Babosa (el tacte típicament peñonero que s'acostuma a trobar als primers llargs)

Personament els sisens em van semblar "colladets" i els setens assequibles, tots memorables.


Unes fotos

 ja desploma des de la primera tirada, 45 mts de 7a de pura conti

 espatarrar les cames bàsic

6a si aconsegueixes mantenir la  posició de diedre

canto, cantu, canto, atléeeeeeeeeetiiiiiiii!!!!!    6b de no  creure-s'ho

6a+... observant el recorregut de la corda alguna cosa no quadra

Topo de la Sonia i el Ximo

Foto-topo de http://rocayhielo.blogspot.com.es

Més clàssica i tradicional, la Pandemonium al Puig Campana. Via sostinguda entre V+ i 6a, amb tres tirades més dures (no obligades) de quasi 700 mts i 17 llargs on vam patir FRED un atípic i solitari 19 de maig.
Curiós trobar línies tan llarges al Llevant Alicantí.
Topo i article al darrer Desnivel d'un dels jefes de la zona, l'amic Anaya.