La Ventafocs de Montrebei

Aprofitant l'aixecament de la restricció  per escalar a la Pilastra, amb l'Ester ens vam atansar a polir una via llargament ajornada.

Aplaudeixo aquest model de regulació dinàmica en què els tècnics comproven regularment les restriccions.
M'exaspera la prohibició cega, absoluta i incoherent que, des de la comoditat d'un despatx, no verifiqua l'estat del territori mentre altres activitats (motors pel congost, infrastructures, massificació i sorolls, avionetes o, fins i tot alguna escopetada) gaudeixen de barra lliure.


Com a les vies veïnes, s'accedeix des del cim en ràpel defugint la immensa zona bruta i herbosa de la feixa dels espàrrecs per centrar-nos en les superbes plaques gris-taronja del terç superior.

fotos del Luichy. Primer rapel. 

Accedir des de dalt permet copsar les debilitats del mur, desvetllant anticipadament les possibilitats de la pedra.
D'embriagadora qualificaria la sensació de naufragi que experimentàvem en retirar les cordes amb l'esguard cap un cim llunyà barrat per un mar de roca verge.

L'aposta de passar la vam guanyar sempre, però no la d'arribar a temps. Dos cops ens vam haver d'encomanar a San Frontal, "tu mejor amigo", em diuen enfotent-se de la meva legendària velocitat.

Ventafocs té una única xapa al cim pel primer ràpel i renuncia a la virtuositat d'una apertura neta.
Apanyant un cordino llarg des del darrer arbre podríem haver-la evitat, fins i tot a posteriori.
Però treure-la un cop posada ens semblava una falta de coherència.

Obrir amb xapes, com havíem fet a les vies del costat (tela i tu sabrás) ens va permetre escollir els millors panys, els millors moviments, i assolir una continuitat homogènia entre el 6b i el 7a.
Ara, en canvi, ha estat la pedra i les possibilitats d'assegurar qui ha marcat el recorregut, qui ha imposat les restriccions.

Predomina el sisè grau amb dos seccions dures equipades, una de les quals pot evitar-se.
Roca sputnik i recorregut menys aconseguit que les anteriors, però amb aquell plus d'intensitat que atorga l'escalada -quasi- sense xapes.

 

fotos Luichy. Segundo largo encarando la sección dura (7b? no liberado)

Recomanable dur 3 cintes de reunió llargues i algun fisurer per reforçar els rappels, que recuperareu en pujar.


Quina prefereixo? m'agrada la varietat, fugir de la monotonia.
Sobretot m'agrada obrir.

Consumidors de roca ?    
insaciable.... amb molt de gust.
Sempre estimant cada via, polint-la artesanalment, netejant... com la ventafocs