Vam començar la via amb l'Ester fa un parell d'anys, i com d'altres projectes que no t'acaben de convèncer, la deixaríem aparcada fins que una conjunció adequada de factors ens hi dugueren a la tardor en companyia del Tamarite.
Rectificats els dos primers llargs, encara faltava humanitzar el grau del tercer.
A base de repeticions i rectificacions trobaríem la solució, un xic rebuscada, per domesticar una tirada d'apariència numantina.
obrint el tercer llarg
surlombbbb al diedre de la quarta tirada
La resta, gaudir, xalar i jugar fins arribar al cinquè llarg, un altra jeroglífic sorprenent.
fresca al darrer llarg difícil
i ambient
Atenció a la llastra del tercer llarg, molt perillosa, que no hem pogut tirar.
Amb un que temptés la sort ja n'hi ha prou. Preferible fer A0 que posar-se-la per barret. Si cau ets mort esclafat o despenyat pel trencament de cordes.
l'Ester engaltant el segon llarg
Via ràpida sobre roca en general excepcional com ens acostuma a regalar Montañesa Sud, tret del llastrot comentat i d'alguns blocs al quart llarg.
Solet des de les 10 i mitja a l'hiver. No matineu perquè la zona mitja queda a l'ombra fins les dues.
O matineu a l'estiu, aprofitant-ne l'orientació.
Del material aconsellat a la topo en podeu eliminar la duplicitat de friends i el "papà camalot" si aneu folgats en setè. Per cordades justes o escaladors porucs (com jo), full rack.
Escalada predominantment sobre placa sostinguda i obligada al voltant del 6c. Amb ganxo un xic menys.
Dos passets de bloc disparen el grau més enllà del setè.
Llàstima... De poc trobem "la clàssica"
APUNTADA PA INVIERNO...GRACIAS POR SEGUIR CURRANDO PAL PERSONAL
ResponderEliminar