Sant Carles de la Ràpita, escalades al voltant de l'Ebre

No és cap misteri que el Delta té un clima especialment favorable a l'hivern que el protegeix de nombroses perturbacions del nord,  privilegi i condemna alhora.

Lu Ferran, number one, estirant al Diedre

A l'ombra del Port, la serra del Montsià s'estira fins la costa i el mateix Delta.
És aquí on trobareu un conjunt de petites parets ben interessants per la pràctica de l'escalada fonamentalment esportiva, però també algunes vies de moderada longitud (2 a 4 llargs) sobre un calcari ben adherent, sovint abrasiu i de bona qualitat.

L'aproximació que no excedeix la mitja hora, l'orientació predominant de sudest i la seva moderada alçada (en torn a 400 mts sobre un mar ben proper) li confereixen una climatologia insuperable els dies d'hivern i els de mig temps ennuvolat.

Aquí van les més representatives

ROCA BLANCA
sobretot esportiva de qualitat.
Predomina el 5, 6 i 7 baix. Darrerament s'han equipat vies molt interessants de setè grau i algun vuitè.
fins a 80 mts d'alçada
Imprescindibles moltes.

PARET DEL DIEDRE
vies de dos a tres llargs predominantment equipats
i 3 o 4 vies d'esportiva
fins a 80 mts d'alçada
Imprescindibles la via del Diedre i Bulevar.

Via del Diedre

pas clau al Diedre. 7a/

encara més Diedre

Boulevard

CINGLE ROIG DE CAMETA
Darrera paret a desenvolupar-se, reuneix la major part de les vies "modernes" de paret, si per modern entenem el retorn de tascons i friends allí no la pedra ho permet.
Pedra particular que exigeix una adaptació, amb algunes vies ben boniques.
Imprescindible: Ullets, i les més clàssiques en graus baixos. També la Rebels o la Yoguis (ojituuu)

envers l'Ae que surt en lliure, 7c?

diedro Midra, un 6a ben clàssic

Per més informació, visiteu el blog del Chapi, veritable epicentre dels coneixements de vies, novetats, tant en esportiva com mixtes. Chapi (mus d'atura)
Millor encara el seu fb, on publica regularment moltes ressenyes històriques i novetats