Pocs sacrifiquen treball, família, amics o conviccions pel neguit d'enfilar-se.
Tot una vida convencional foragitada per tal d'escalar.
Continuo...
Alguns companys van parar (o frenar) lesionats, per criar fills, la feina, o senzillament perquè ja no trobaven l'emoció que els apropava a les parets.
Desconec si m'avorriré, acabaré estimbat, o se m'acabarà la salut.
Reflexiono sobre quàntes coses m'estic perdent enceguit per aquesta passió obsessiva.
De tots els testimonis que he sentit o conegut, un em colpeix particularment
“La pedra serveix per aguantar el gel, l'aigua serveix per formar el gel i l'aire serveix per respirar i poder escalar el gel. Tot, tot és només per escalar en gel”
Pau
Per què escalo (tant)?
Impossible trobar una resposta racional. Torrent de sensacions que provenen de la meva part més animal i primària, instintiva.
I si la trobo, quan la trobi, serà massa tard?
m'hauré perdut una part essencial de la vida?
No ho sé.
Voldria creure'm una dita de la Míriam "De la escalada también se sale"
Saldremos?
ResponderEliminarquants moments compartits amic!
no en sortiràs mai, ni jo tampoc , almenys voluntàriament¡¡
ResponderEliminarBueno...cada uno es un mundo, no hay receta mágica que soluciones todos los casos.
ResponderEliminarComo dice Galvez "ca uno" es "ca uno" y todos tenemos nuestras caunadas.
Mientras disfrutes y seas feliz vas bien pero te lanzaría varias preguntas por si encuentras alguna respuesta nueva.
Si tuvieras que dejar de escalar ahora ya, de repente, te quedarías sólo?
Si mañana te dijeran se acabó la escalada pero tienes muchos años por delante de vida encontrarías soluciones? te adaptarías? serías capaz de seguir siendo feliz?
Te estás dejando algo que de forma recurrente te da pena no vivirlo? Por ejemplo hijos
Tu relación de pareja podría funcionar sin la escalada? (tu o ella dejan de escalar)
Te falta algo?
Suerte, el maño.
No, voluntàriament no en sortiríem.
ResponderEliminarMaño, definitivamente tienes que empezar un blog... Recuerda que tenemos una cerveza pendiente
Artiste segueix igual ... que quan sigui vell i vulgui escalar estiguis tu a tu a l'altre costat.
ResponderEliminarSi ho deixessis ho anyoraries eternament ...
"Mentre sigui X trobar, i no per fugir de, anem bé!" ... A mi em serveix. Fabulosa intensitat
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar
ResponderEliminarAlbert, has de fer ben bé el que et vingui més de gust. Tot i així, jo estic tant boig com tu per escalar, estic casat, tinc filles i curro com un cabron, per tant cadascú fa el que pot.
Salut i a tibar-li!!
que sincero!!!!! fanatiki, un referente gracias"""
ResponderEliminarHola Albert!!!! Fanatisme a tope!!! Tots ens fem aquestes preguntes i sobretot quan estem en edats límits o ja una mica passadetes...per fer tot allò que a ulls del 90% de la societat és "normal". Respostes, no sé tu, però jo no les trobo...tampoc cal. La vida dona moltes voltes...Que et lesiones?... Ja trobaràs altres passions... Que et quedes sol? Tu, sol? Impossible...Que t' estàs perdent altres coses?? Tothom es fa la mateixa pregunta... en fi, que a disfrutar del present, que el passat, passat està i el futur és imprevisible.
ResponderEliminarPetons!!!!!!
Saps gaudir el present amb alegria. Salut, escalades i alegria per molts anys. I a coincidir en la vertical aviat.
ResponderEliminarEl primer comentario era mío jjejejeje
ResponderEliminarYo al leer he visto un montón de momentos compartidos, y he sentido ganas de compartir muchos más, de repetir Venezuela como ya te he dicho muchas veces, de ir al Torre, ..... y seguir inventando.
Creo que no hay salida.... de una manera u otra, algunos, seguiremos.
Una abrassada company
Unai