Es-Trad-y-varios relatos

Diumenge 1 de desembre

Em lligo amb l'Arnau, contrapunt perfecte a un dia i un company com el d'ahir.
Anem a la Falconera, la roca reina del Montsant.
Bull de gent. Deu o quinze cordades repartides repetint les vies més dures sense (o amb poques) xapes.
Voldria fer, (diem-ne provar) la Guiris Go Home de l'Ig i el Vilaplain. Arribem tard: 3 cordades davant. Canviem i sento un alleugeriment interior...

Ara amunt, ara avall, cercant alternatives acabem al contrafort Oest de la Falconera repetint una via preciosa i equipada, molt més senzilla que la via triada inicialment, la Somni d'Estiu .
Acabem aviat, i a l'esquerra ensumo una línia de forats i bona roca encara verge.
Passió d'aperturista.

No duem martell, sí un bon grapat de ninos.
Sortirà un primer llarg brutal i net fins acabar en una reunió de la via de friki del costat.

Arriba la foscor.
A la Falconera tothom para per (ad)mirar com vola la Bea. Crida, puja i torna a caure. Va a tope. Al darrer llarg, prop d'acabar, se'n va amb un bolo a la mà i rebenta un pont de roca.

La Bea apretant Guiris Go Home en primer pla

mentre una altra cordada (amb les cordes penjant) releva a Ultimatum

Rosca lunar. Avall. Els demés aplaudim i encoratgem aquesta dona.

Als pocs dies torno amb en Tomeu per acabar-la. Tampoc durem taladro, amb l'avantatge que ens proporcionen la possibilitat d'escapar-nos, si calgués, per les xapes de Somni d'Estiu.
Surt preciosa, pas extrema on tan sols trobareu 3 ponts de roca.

El nom, un joc de paraules: esTRADivarius, la música que sonava estos dies pel Montsant

Al final, sí que vaig apendre alguna cosa del Pollito.