U-O no tinc por. Peña de Sin

No és una més.
Podria ser la clàssica, homogènia en sisè i dos trams curts de setè grau que poden trampejar-se.

Bona pedra, bona línea, i molt de gust en l'apertura.
El primer llarg serveix de filtre, pareu atenció fins xapar el segon clau i també en arribar a la R1. A partir de llavors ja es protegeix bé.

Ens ha encantat a l'Ester i a mi.
Enhorabona Sam i Pastes


Torno a Sin amb l'Estel per començar mano a mano i quasi acabar una via sense xapes a la dreta de Casa Buil, començant per les dues primeres tirades de Antaviana (compartides també per Miguel Rodríguez).
Una darrera tirada bruta i perillosa ens atura i retarda, i ens quedem a llarg i mig del cim. Tornarem i netejarem (treballarem!!!) la part oberta.

Amb taladro haguéssim pogut progresar evitant la pedra cutre, eterna disquisició.

Al dia següent repetirem Olvido, menys obligada del que la recordava (pel tomb de ravals...)

Topo actualitzada

Feia temps (ad)mirava les vies dels Llefrats de Moià, un estil diferent on l'aventura combina equipament minimalista i varietat de roca, des de l'exquisida a la "ehem ehem".
Li foten ous en qualsevol terreny, no et deixen indiferent.
Un plat picant a tastar amb mesura. Les espècies intenses s'assimilen amb diferents graus de tolerància: La mateixa dosi pot matar o del.lir-te de plaer.
Ahir, amb el fred i un mòbil volador, vam tenir-ne prou amb les 4 primeres tirades. Tornarem, la part de dalt promet.

En la varietat està el gust.