Culla, Acuarela i Les Barbes de Penya Calva

Este mes l'Armand ha publicat un article extens i complert de les parets de Culla. 

N'és el pare, 

de l'article i de l'escalada allí. 

Explica que tornant de PenyaGolosa van atansar-se a Benafigos per espiar unes parets que emergien entre paissatges d'alzina i carrasca. 

Terra promesa, arribats a Benafigos

Lo Sebastià me n'havia parlat, i també sortia al llibre de la Rosa i el Carlos Tudela (112 escaladas de la Comunidad Valenciana) on mostraven el potencial del Maestrat de Castelló. 

Poc després apareixien les vies del Paolo Roxo a Desnivel, i al cap d'un temps, la guia d'Escalades a Castelló del Luichy. 

Tot plegat, amb un xic d'info per ací i d'altre per allà, la motivació per una visita arribà al punt crític de no retorn. 

Una visita ràpida sense temps, sols a inspeccionar

Tornem al poc, proveïts de màquina infernal martell i pitons, ens desvirguem a Penya Calva (o Calba).

El síndrome de Peter Pan, no volem crèixer, eternament nens ... Via bona

La paret té trams plens d'herbetes, sovint plaques recobertes d'un liquen polsinós negre barallat amb l'adherència. 

Ho compensa una varietat de forats i ponts de roca inversemblant i, punt fort, la bellesa ferèstega del paissatge, ample fins el mar. 

L'accès que hem trobat darrerament, les orientacions variades que permeten escalades al sol o l'ombra, i la solitud garantida ho converteixen, definitivament, en destí a considerar. 

A més, tens una zona d'esportiva (d'alt nivell, llàstima), i una oferta gastronòmica als bars del poble per arrodonir la festa: apunteu la Solaneta pels esmorzars de forquilla i ganivet .  

Hi hem estat amb les xiques de l'Equipo, per escalar i per obrir. 

Aquarel.la amb la Lucía. 

La topo, artística, en dos pinzellades

Ben bonica. 

Les noies la repetirien més tard. 

Propostes diverses: les Barbes de Penya Calba, travessant un sostre descomunal, recte, monolític, pel pur plaer de sentir 150 mts de buit sota els peus. Amb el Mija i l'Ester,

aCULLAnant

Lo Caloret, bones apretades en roca sovint incòmode. Ideal per dies freds. Sol d'hivern des de les 10.30 am fins tard, 

Penya calba, cara Oest, amb el sector Ha Culla Matata, a vista d'ocell. 

Totxos i esportiva a l'esquerra, de xorrera difícil (vuitens i alguns setens),

i a ple sol, més a la dreta, les vies que podeu trobar al blog del Mija, http://paretsdaci.blogspot.com . Recomanables totes, i amb més feina de la que sembla

Penya calba, cara sudEst

Solet i temperatura agradable garantida, a l'esquerra de tot

Ple de vies que podeu trobar dins l'article de l'Armand al Vèrtex de l'octubre 2020. 

Morral de la Maciana, mateixa paret que Acuarela, en front de la zona esportiva (el Frontón). 

I finalment les vies del Paolo Roxo, de quan vivia per la zona. 

Cingle vert, la part més assalvatjada de Culla, encara amb moltes possibilitats per obrir vies noves.