Hores d'ara no puc amagar l'idili que mantinc amb la cara NordEst de Montañesa.
Bona pedra, adherència prou satisfactòria en una cara nord, espai, recorreguts de 200 mts , ombra, tranquilitat, i l'encisament d'un lloc sense línies elèctriques, carreteres, ni impacte humà.
Tot té un peatge, una pista en estat precari que exigeix 4x4 als seus darrers dos kilòmetres, que pots estalviar afegint 25 minuts de caminata addicional a la còmode aproximació des de La Collada (35 minuts), estalviant així perjudicar el teu vehicle.
N'estem satisfets de Brujulina: Mires la línia des de sota o sobre la foto i no t'esperes gran cosa.
De fet, en veure-la per primer cop pensàvem haver trobat una clàssica... esperances truncades quan vam reobrir el segon llarg, inicialment per la dreta de l'actual.
Comences a escalar i ja des dels primers metres, en copses la qualitat. Conforme puges, sorpresa majúscula que es manté fins el final. Menció especial al llarg 3 pel recorregut, i al 5 i 6 pel ball de peus que exigeixen.
Via relativament segura on mai hauries de patir per fer-te mal, però sí per escalar, i molt.
Un xic menys exigent que Fantastischen, igualment magnífica, i un punt més dura i mantinguda que Agost.
Oberta en lliure, tret de la fissura del segon llarg on vaig tirar d'artifo per progresar. La resta, a cops de gas parant com podíem de ganxos i equilibris precaris. No permetia masses trampetes i per això la trobareu mantinguda i ben obligada en 6c
Grau de Reus, o més aviat de Peus?
Decotadors benvinguts
No hay comentarios:
Publicar un comentario