As de Copas. Àger, nova via

 dies d'hivern, curts i freds. 

El sol damunt la boira confereix un encant especial a les parets d'Àger: El Vicenç i lo Santi s'encenen en descobrir una línia a la Paret de l'Embut. 

En un dia enllesteixen 4 llargs. 

La via quedarà postergada amb la lesió del Santi. El Vix, solidaritzant-se, també pateix d'espatlla. Generosos, ens conviden a l'Ester i a mi a finiquitar-la. 

Dos atacs més per netejar els llargs inferiors, i obrir-ne els 3 últims. 

En una repetició amb el Claudio i el Ferran afegim peces "pater misericordia" que domesticaran una via de sisè grau homogeni. De 6c obligat passem a 6a/b, i eliminem alguns fustiots massa prop de les repises: aquí sí, pensant en la jubilació... 

Aquí va la topo i unes fotos. 

As de Copas, bienvenidos a un país donde los 6c's cuestan, en proporción, más que los 6b's

El nom explica la relació particular del Vix amb les copes, que peta de només mirar-les. 

L1

pas clau de L2, ara que un bolt protegeix l'eixida de R1, antic segell del Vix

L5, 6c impressionant

el Ferran assegura des de R4 a un Claudio exultant

L6, que surt de la gran repisa d'escape i comença prop de "Lluna"

L7, ball de peus

Llencem a la bèstia patagònica a provar el crux que ja no ho és: 

netejant surt una presa "de mano llena" i passem de 6c+ obl a 6a/b pels hàbils amb pedal

Això ens obliga a arranjar la resta de la via

el nou crux, ara amb xapa de regalo, tres moviments més prop del 7a que del 6c

Via homogènia, per escalar i gaudir d'un dia agradable al sol d'hivern. Els "amigus" van entrant un poquet per tot arreu, posats adequadament complementen i evitaran qualsevol ensurt. 

Els dos llargs més difícils (L5 magnífic i L7) quasi equipats, tot i que no oblideu enlloc els "ninos" petits (totems petits i aliens) per alleugerir les distàncies entre xapes. A L5 entren molt bé, i potser una "cinta tramposa" per no suar arribant a la darrera xapa. 

Que xaleu