Dejectes a la Paret d'Aragó - Montrebei - Nova via

Som uns DEJECTES, m'espeta l'Alex en to viril, emulant Valero Sanmartí, prohome de Flix i pròfug de la justícia pel seu discurs incendiari, allunyat de tota convenció social. 

Conjurats amb el Santi mos trinxem de riure, abominem de la correcció política, ens carreguem la normalització lingüística i la puresa del Català PompeuFabrià o de l'artificiós Lapao

DEJECTE: a dir de la gent del sud, un tio desastrós, descuidat, despistat, mig arreplegat. 

un dels DEJECTES cometent actes impurs a la trave del  6è llarg

DEJECTEs, avui una vieta que aprofita el bocí Sud de la Paret d'Aragó, despreciat, oblidat i minusvalorat: L'extrem més allunyat del Cor del Congost, centre de mirades i atencions de l'Administració

De tan perdut que està, de tant que se'ls en fot als nostres governants, aquí no arriben les restriccions ni les regulacions, ni per descomptat les prohibicions d'escalada. 

Terreny que tampoc volen els voltors ni els aufranys. En fugen falcons, àligues i el trencalòs.  

Una sort, ben mirat, doncs hi podrem trescar des del gener fins al desembre sense emprenyar ningú, animal, autoritat, turista o súbdit.

Igual que al Sud de casa nostra. Terra d'abocadors, de Nuclears, de Contaminants. Se'ls en fot als reguladors. La merda sempre amagada i ben avall. 

Entre la merda, de tant en tant sorgeix un bri d'herba insignificant, tendre, gustós. 

Unes fotos il.lustrant la dejecció

1er llarg. En repetir no busqueu la sabineta seca ni la repisa. 

El dejecte Destructor ho va fotre tot avall, a cop de martell, posseït per una rauxa deltebrenca

Començant el quart llarg, ben compacte

ambient gèlid en la travessa del cinquè llarg

Repetint en un moment en que la boira s'esqueixa, glaçats 

Final del sisè llarg, el més difícil de llegir. 

Lo dit a l'ull de la Paret, senyalant la futura Defecació

i, per acabar pel començament: detall amb els primers metres de la via....