Clàssiques (o no) del Cadí a Montserrat

Finde prop de casa tastant vies que feia temps que tenia apuntades. 

Dissabte Nord del Cadí. Objectiu a la Directa Blanco - Bosom, a la Roca Grossa. 

Des que el Miguelon i el Ferran la van obrir que em rondava pel cap. 

I sí, ha colmat expectatives. 

Enredo la Nadia per un dia llarg: Aproximació incerta i feixuga a la que sumar 20 minuts sobre horaris anunciats (abans s'arribava fins l'ermita de Boscalt, ara convertida en pista pels ramaders). 

Via amb segell d'autor

El primer llarg et posa a "puestu", una placa on trobareu el pas clau de la via. 

Segon llarg ben bonic amb aires de Picus i roca prou bona (ojuuuu que estem al Cadí, i cal "reinterpretar" aquesta qualitat sota l'estàndar local). Petita repisa des d'on podríes escapar cap a l'Oest, i d'allí enfiles un mur imposant clivellat per una fissura de dalt baix que la via ressegueix. 

A cada llarg anem trencant alguna presa, sempre auscultant-les mentre pugem. S'hi encaixen  proteccions adequades. Val a dir que vam fer ús de dos jocs des del totem blau (i un de negre) fins el camalot 4, amen dels tascos que hem passejat.

ambient als llargs superiors

i fresqueta garantida

El llarg de setè ben assegurat i poc obligatori. 

En canvi el darrer llarg de cinquè clàssic... m'ha semblat complert i un xic perillós. 

La cresta fins al cim indescriptible (des)composta de trossets de roca esmicolada, li dóna el punt seriós de tota escalada alpina 

En resum, una jornada complerta per guanyar-se el sopar. 

Aneu amb temps: la baixada cal fer-la de dia a fi de trobar les arestes per on retornare, a BoscAlt

Nantros vam necessitar poc més de dues hores per aproximar sense errar gaire el camí, 5 hores per la via, i una i mitja crestejant fins al cim. 

Diumenge canvio de víctima. L'Ester surt de guàrdia i passem per Montserrat. 

Triem la Barrufets del Frare gros, i quina elecció! 

Xalo de cap a fi. Menys el primer llarg, la resta brutals (brut i tal, en algun cas, com la fissura del 5e llarg de 6b+). 

Menció especial al 6c+ del setè llarg i el nové llarg. 

També el segon, boníssim tot i trescar entre llastres que algun dia acabaran resant a peus del Frare, amb els parabolts inclosos

El reequipament en general encertat amb alguna suggerència (opinió que vam compartir l'Ester i jo), com ara deixar algun pitó (o bolt) en els primers 15 metres de la via, moure un metre alguna reunió. El canvi pur i estricte de buril per bolt funciona amb caràcter general, però a vegades s'agrairia una mica més de flexibilitat: se'n poden reduir varis molt a prop o al tocar de fissures bones, i compensar afegint-ne un parell a les zones fàcils i exposades que abans es farcien de claus.