Feia temps que barrinava polir aquesta via.
Perquè havíem usurpat un llarg de la Idyl i un de la Crosta,
per alguns trams de pedra petada que minvaven qualitat a l'itinerari,
per la manca d'homogeneitat...
però sobretot, perquè era la primera via que vam obrir a Montrebei amb el meu company de corda, en Kike, i portava el nom dels fills de Reus: Ganxets.
L'equipament anava ja pels 30 anys. Barrejava buríns, spits i claus. Sí, li tocava una rentada.
Concebuda amb la mentalitat de l'època, la línia cercava el lliure sense defugir del pedal quan la cosa es complicava, sense capficar-nos per quatre passos d'artifo.
L'accès original evitava un zòcal discontinu que barrava la feixa d'inici. Mai vam saber trobar una entrada còmode: per Audobert, per Pack is Back, per la Gede, cap de bo.
Hi hem rondat un grapat de dies (des del 2023 fins avui, febrer 2025) per polir una línia que ja m'agradava. L'hem arrodonit afegint 3 tirades noves sota la feixa d'entrada original (el zòcal) i un llarg nou de sortida. Hem corregit dos llargs a mitja via que recorren plaques grises solcades de fisuretes, i hem modificat l'emplaçament d'alguna reunió, fos per comoditat o per la qualitat de la roca.
Dificultat homogènia del principi al final dels 400 mts de recorregut, un tip d'escalar entre 6b i 7a amb un grau obligat en torn al 6b (6a amb ganxo).
No canvia res, i canvia tot. , amb dubtes en alguns llocs.
Actuació profunda entre restauració i reinterpretació, que no provocarà indiferència. Tot i que he provat de mantenir el compromís -limitat- de la via original, en sortiran detractors partidaris de la immobilitat (perfectament lícita), i -crec- agradarà a un bon grapat de repetidors. En qualsevol cas no l'he arreglada per agradar a tercers sino a mi, pel meu gaudiment personal, motiu purament egoïsta que no cal amagar ni dissimular.
Però no ens enganyem, l'aprovació dels altres, dels repetidors, sempre pesa. T'influeix i et modula. No vivim sols, i una via també acaba pertanyent als repetidors
Agrairé consells, crítiques i suggerències, millor si vénen amb caràcter constructiu.
Gràcies especials per l'Eli i l'Ester, el Clau, Arti, Tato, i tots els qui ens heu acompanyat aquestos dies
Per Mi bona feina,Jo tambe estic restaurant una meva a Montrebei...
ResponderEliminarI no hi ha cap detractor amb rao,que els donguin per darrera amb un bon bong!! Si no ens en ocupem nosaltres els aperturistes de preservar el patrimoni vertical qui ho fara? Caixa de Catalunya?l, ajuntament de lSant Esteve la Sarga? el valuos cos d´agents rurals?
A seguir gaudin bestia!!!
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarMoltes felicitats per la feina Albert, es nota que gaudeixes fent el que fas. Les teves vies són de gran qualitat (no n'he fet gaires però si algunes i també sé de l'opinió de molts escaladors que són addictes a les teves vies) i són tota una expieriència.
ResponderEliminarDes del meu punt de vista com a aficionat aperturista que sóc, m'agrada no modificar ni retocar massa les vies que obro, sacrificant en molts casos, aixó si, qualitat en l'escalada, però mantenint quelcom que no puc descriure massa però que li diré "l'essència", deixant el recorregut tal qual es va fer en la primera ascensió (o molt semblant)
També sóc del parer que aprofitar llargs d'altres vies no li resta bellesa ni interès a cap itinerari doncs, al cap i a la fi, els camins més lògics i assequibles ja estàn, en moltes parets de tot arreu, oberts per vies anteriors, i trobo molt normal aprofitar trams ja oberts.
Que vagi molt bé, cuida't.
Hola Edgar
ResponderEliminarAprofitar trossos d'altres vies pot no restar bellesa, i de fet avui en parets concorregudes, esdevé quasi inevitable. Les modificacions aquí han estat més profundes que en altres restauracions que havia fet. No sé ben bé perquè, aquí sentía que la via podia millorar respecte l'original, tan que mereixia la pena.
En fi, són impressions i no certeses. Els repetidors diran
Gràcies pels comentaris