Paret vista des de l'escletxa del Pertús, una frontera que separa dos móns:
la vesant sud, plena de llum i de sol, càlida
i la vesant nord per on accedim, freda i ombrívola
Any rera any, en un degoteix escàs tot i que constant, aparexien vies que exploraven les línies de debilitat de les seves muralles. Vies en la seva acepció més "clàssica" aprofitant fissures i diedres que sovint l'herba i el polsim envaeixen. Les plaques, del tot compactes, exigien un agoserament i una perícia a l'abast de pocs escaladors, en no disposar dels moderns trepants a bateria.
No va ser fins l'equipament de Antiparques pel Luichy i el Xavi que una ruta rebria visites freqüents. Les tirades són esplèndides i mantingudes en 6b i 6a, però el llarg del començament pràcticament impossible (8a o Ae) rebaixen l'encís d'aquesta línia.
Recentment han començat a sorgir vàries vies que travessen aquestes plaques agràcies a l'ús moderat (a opinar...) de la màquina de l'infern (el trepant). A dia d'avui encara cap línia abusa dels forats com ha passat en altres parets, i esperem que continui.
Totes aquestes novetats excedeixen el sisè obligat, i demanen una certa habilitat -o molta- per moure's en el setè grau. Són una autèntica prova per mesurar la nostra tècnica de peus, un xic oblidada en favor d'altres tipus d'escalada.
Aquí van dues mostres recents.
Ciclogénesis Extrema
Certament extrema per mi.
Un vión de veritat. L'Isaac sempre em sorprén per la seva capacitat d'imaginar i descobrir línies excepcionals. Una habilitat que sumada al seu nivell i a un criteri que combina agoserament i seguretat, li permet crear autèntiques obres d'art.
Recordo altres línies com Doctor qué me pasa, o Fins el Moll de l'òs, sempre al.lucinants, una forma d'obrir en lliure a l'abast de pocs, i entre aquestos, menys encara els qui tenen la sensibilitat per esculpir-les amb mans d'artesà.
Amb la Mamen han esgarrepat una preciositat de 4 llargs, tots genials començant pel primer i acabant per l'últim (Mamen enhorabuena y un capón por tu 6c++++)
Xapes espaiades, roca sputnik amb el color de la qualitat, les tonalitats que van del gris al roig, verticalitat sorprenent i traçat d'abandonament incert.
Resumint, un must.
Omertà
la llei del silenci de la màfia. Una norma no escrita, reconeguda per tots, que imposa reserva i cautela, aquí necessàries per preservar la qualitat i soledat del lloc.
Més tranquila que l'anterior, igualment bona, sempre mantinguda entre el 6c i el 7a.
Combina perfectament amb la zona de totxos del costat. Perd la insolació des de les 14 hores (orientació Est).
Vaig errar el recorregut del tercer llarg, obrint-lo inicialment per l'esquerra de la reunió. Després de repetir-la un parell de cops, hem decidit refer aquesta tirada per aconseguir una ruta més equilibrada. No hem retirat els parabolts originals... hi ha gustos per tothom
No dubteu a baixar caminant, tot i que si preferiu afrontar la via amb el mínim pes possible, podeu rapelar-la sense problemes (equipades R2, R4 i cim per baixar).
Apretant al primer llarg
Santi llop a L2
obrint la variant "fàcil" de 7a+, L3
Vicenç obrint L4
Dues línies per gaudir de l'escalada, a condició de dominar el 7a+ en el primer cas, el 6c+ per la segona.
Atenció, escalada regulada permesa únicament els mesos de tardor. Aprofiteu.
No us les perdeu, i respecteu el SILENCI
1 comentario:
Hola Albert, la setmana passada vam fer l'Omertà amb la mamen. Felicitar-vos una vegada més per la via. Ens va agradar molt, fer especial menció al quart llarg, recorda els penyasegats de psicobloc de Mallorca, increïble és poc.
La serra de st Gervàs, personalment, la descobria, a mans d'una magnífica quia local (mira que m'ho havia dit cops). Tot un paradís oblidat(o no) i tranquil.
El dia abans vam fer la Tatanka, a la Fontfreda. Una altra gran joia... Tot un plaer poder repetir vies vostres. Gràcies!!
Kiku
Publicar un comentario