Pont proper

per primera vegada des de feia mesos -anys?- hem fet menys de 600 kms en un pont de 5 dies.
Contra pronòstic... m'ha encantat.

Dos dies a Montañesa obrint una llaminadura amb el Dani, el Tato i l'Ester, acariciant una pedra de formes capritxoses creades per escalar, repetint-la amb l'Unai i la Maria.

Foto acabant d'obrir el setè llarg, novament 7a, constatant que un cop més, la clàssica em defugia

Un dia al Turbón acompanyant la Míriam i l'Ester

Via del Coro, quart llarg perfectament equipat, l'únic que van deixar-me

Un a Collegats tastant la nova joia de tres candidats al "pañuelo de oro", de tant que ploren quan parlen del grau que fan, sense saber lu forts que estan. Si la voleu repetir, cal dur el grau ben consolidat per una escalada molt difícil d'aconseguir a vista, protegint, sense traces de magnesi ni marques que dibuxin el camí.
Vaig quedar plenament satisfet de fer A Quemar Cartuchos amb una"paradinha" de ganxo per assegurar un pas que se'm resistia al primer llarg, on "solament" marcava 6c

Celebraríem la via fent birres al xiringuito del pantà de la Pobla amb els amics


I finalment una repetició a la mítica Barra del Bar amb la Míriam, la Lisi i l'Ester, per coincidir i conéixer en Serge Casteran -un altre mite- i la Monique, una jove de 60 anys que l'endemà faria la Doctor Què em Passa, i el dia següent  Existencialisme. Ben a prop va estar de fer-la en lliure...  Tota una lliçó de vida, una prova que les barreres les posem -i traiem- nantros.


Cinc dies cinc vies, i tampoc vaig aconseguir acabar amb l'Ester... i és que caminar no cansa