diari

Un blog esdevé amb el temps el dietari d'un mateix,
sobretot quan s'han acabat les històries sorprenents, les aventures, o les apertures exigents.
Llavors hi expliques sentiments o vivències que no vols que se t'oblidin, més per tu que pels pocs altres que podrien tenir interès.

Dues vies ben boniques que hem repetit recentment i que m'atreveixo a recomanar sense recança

Via del Tronko, paret de Catalunya.
Hi vam anar amb l'Ester farà mes i mig. L'havia posat a les recomanacions de Montrebei sense escalar-la, empenyut pels comentaris dels amics. Gran trobada, un punt més exigent que Delfos o Diedre Gris, especialment pel primer de corda que hauria de dominar el 6b perquè hi ha seccions exposades i obligades en 6a/b on no pots caure. De segon, plaer.
Molt sorprés per la qualitat de la línia, vam trucar al Tronko per felicitar-lo dies abans que marxés al Nepal.
Coi de món...

Terreny de Joc, paret de la Font Freda.
Darrera apertura del Salla a la paret on ja en compta tres.
Ens va encantar.
Un equilibri perfecte entre dificultat i equipament, amb un sentit de l'itinerari extraordinari, sempre a la recerca de panys de roca adherent i agraida.
Un petit ensurt a L1 on vaig arrencar una presa amb vol inclòs, potser el llarg més compromés de la via. Fraccionar-lo podria resultar assenyat.
Al L3, atenció a la segona xapa en un bloc que sona sospitosament. Just a sobre entra un alien groc atòmic que evitarà caure-hi a sobre.
La via brutal de bona, pels amants del "terreny d'aventura".
Bravo.