Fred, neu i llums del Piri

novembre de FRED
La tardor s'acaba, els dies s'escurcen i ja enyorem un sol esmorteït que no calenta.

Cerquem solanes arrecerades del vent del nord, de la neu i del gel, parets sud que rebin els primers raigs de bon matí.
La part superior de Peña de Sin, la Pilastra dels Voltors a Montrebei, Cienfuens, la Font Freda, Roca Alta i Vilanova centren els nostres projectes.

Aquest finde hem peregrinat a la recerca del caloret.

Sin sempre màgic.

Després d'una nevada preciosa divendres nit, l'alba s'aixeca blanca.

No comptàvem amb tanta neu i xops arribem a destí. Volíem fer la nova del Jean Pierre Rio, l'illusion des Possibles. Primer llarg totalment moll.
Al costat Itinerance, magnífica i contrastada. L'Arkaitz no l'ha feta i és tan bona que no m'importa repetir.

Xalarem com a nens.

L'Arkaitz se l'endú a vista. Jo pillo de segon als 7b i al darrer 6c, defugint de la pluja gelada.

Tornarem de nit xops al cotxe però ben contents.


L'endemà lo Santi m'enreda per provar una nova joguina a la Pilastra: un viot mantingut en 6c/7a i exigent on encara els resta arreglar alguna coseta.

Mos costa, mos costa més del que prevèiem.

Xalo veient lo Santi "tastar la seva pròpia medicina", però encara riuré més quan vegi el Viçens aquí en acció. Avisa'm Vicente, que vinc a assegurar-te...

Per variar, "rosca lunar" i darrer llarg a la llum de la lluna plena, esplèndida i tan brillant que projecta ombres.

Topo a dissenyar. Aviat disponible pels "pilastreros" incondicionals.



L'endemà coincideixo amb les Joves i els Joves del Equipo al Turbón, tots plens de motivació. Forts i molt fortes.
M'enreden amb la promesa de noves línies cara sud. Soc fàcil, però porto ja dos jornades acabant de nit.
Dues hores bones per aproximar, paret nova i línies encisadores.
Tres cordades jove-iaio, l'estadística marca una edat mitja prou decent.

Amb la Paola triem una línia que promet.

Van a tope i s'encomana

Sentim la Laia i al Santi volar.
La màquina trepant en acció... de tant en tant, apostant birres per qui menys foradi.
Les xiques tenen més escrúpols (i atreviment!!!) que nantros abans de taladrar

La nit ens atrapa acabant el tercer llarg.
Baixem plegats per una canal tupida de boixos, fins arribar al PR que volteja el Turbón. Tot són bromes per l'encigalada llunyana. Sector Pekín diuen.

Mikel, Marc, éstos acabaran con vosotros!

Saba nova a les parets.
Diferents punts de vista, ètica estricte, un punt subversiva.
Si els joves no reivindiquen i trenquen les velles convencions, qui ho farà ?