Al Port hi conviuen parets de boleta cantelluda (Roca Dreta), pudinga variada (Els Estrets), conglomerat terrós (Roques d'en Benet), i bola grossa (Masmut). També hi trobareu calcari, sovint papós (denominació d'en Sebastià per definir roca d'escassa adherència i poca presa).
Tot variat i sempre envoltat de paratges màgics, solitaris i relativament desconeguts.
La Roca Dreta de les Valls presumeix de roca bona, en diríem excel.lent pels estàndars del Sud. Una autèntica joia.
Hi destaca la KRT , clàssica entre les clàssiques, homogènia, precursora i d'estètica insuperable equipada pel Kildo Carreté (el nom juga amb la sonoritat de les inicials).
També la Secreta Vida , un tros més difícil que la primera, igualment preciosa, i bastant més obligada. Equipada també per dalt per l'Indi i el Nando. M'he descomptat dels cops que l'he repetida, la darrera l'any passat amb l'Ester, sempre sorpresos que la gent no s'hi atansi, amb l'esguard atent a noves possibilitats
Menció especial per la Buscavires d'en Jipi i el Toni Cugat oberta (aquesta sí des de baix) al 95. Compromesa, sobre roca entre molsosa i variable, de recorregut incert (difícil trobar-ne l'inici), i amb un nivell de lliure estratosfèric (ressenya merament orientativa). Els signants de l'apertura eren habituals de Montserrat i Montrebei a l'època de l'esplendor guerrero: el Jipi autor de Frec a Frec, i el Toni coautor de Totxaires.
Inspirats per la repetició que en vam fer amb el Kike, volguérem deixar la nostra empremta amb la Rapinyaires, menys compromesa però tampoc gaire visitada. Em consten les repeticions del Santi i de l'Arti.
També hi trobareu vies relativament concorregudes com la Manel Muñoz, o la Tralalaika, que combinen ben a gust.
I d'altres menys conegudes com la Mercat de Mentides o la de l'Asun
El darrer cap de setmana de març vaig convèncer al Ferran per arriscar-nos a visitar els Ports. Mirant models de vent, pluja i temperatura vam apostar per la Roca Dreta, encertant tot i la pluja de la matinada.
La pedra humida té la costum de trencar amb facilitat. Les preses dubtoses, quan mullen, salten. Els codolets mal enganxats peten, més encara en roca verge que no ha tocat mà de persona.
Tensió màxima per obrir en lliure 240 metres de plaer, salvant els primers 8 metres de desplom salvatge.
Com hem xalat, i com hem vibrat.
Per això el nom de Tensiomàaatic!!!
El primer dia arrastràvem un bon grapat de friends. La pedra embutida en un ciment compacte no permetia grans alegries.
El segon ja vam deixar claus i ferralla al cotxe, duent a l'arnés els 3 o 4 tòtems, un ganxo i el taladro. Per això hem optat per afegir algun bolt on havia entrat un friend despistat, o directament on l'exposició o la repisa propera elevaven massa l'aposta: que surti bé el primer cop no garanteix l'èxit en la repetició.
També hem reubicat algun bolt per millorar-ne el xapatxe o la gestió de cordes. Són els inconvenients d'obrir des de baix... i quan la línia mereix, corretgim en repetir.
La via ha quedat "equipada", tot i que en algun llarg cal una dosi de fredor per calmar els nervis entre xapa i xapa.
No sabria calibrar-ne el grau obligat. Recomanable a primers que vagin còmodes en 6c, i directament desaconsellable pels esportius de massa força que ho trenquen tot... l'Oriol ja m'entendrà.
Amb les repeticions, l'estrés que produeix avaluar la resistència d'alguns codolets va desapareixent, i també el grau. Ara però aneu-hi amb el 6c tot-terreny (terrain d'aventure) consolidat. Si penseu que el bolt mata les emocions i l'aventura, una visita avui us farà dubtar.
Creiem que la via ha sortit excepcional (estàndar "Port"). Ja ho jutjareu els repetidors. Nantros ben contents
Punts ben positius, a part de l'emoció: que la via seca ràpidament després de pluja, un paratge que contribueix al regust màgic que envolta qualsevol escalada al Port, i la seva exposició Sud rigorós, que puntua a favor o en contra segons els dies.
Eviteu dies de calor excessiva, i sobretot els de molt de vent...
A l'estiu, ombra a partir de les 17h. Anant per feina suficient per arribar dalt sempre per sota del ritme del sol. Llavors un frontal o la rapidesa, us ajudaran a baixar.
Només cal que mireu el cordino auxiliar a les fotos.
Recull de ressenyes de La Roca Dreta de les Valls.
M'agafa un no sé què a la pantxa només de llegir la crònica 🔥🔥🔥
ResponderEliminarEnhorabona companys!! 👏👏👏👏
ResponderEliminarGran viia Albert!
ResponderEliminarAupi. Felicidades por la vía. Ya veo que sigues incombustible. Allá por entonces, Rapinyaires me pareció una via bonita, de buena roca y correctamente protegida en lo duro y algo más de escalar en lo fácil. Un saludo . Tú si que trabajas
ResponderEliminarOle Albert!!! Com mola q se vage obrint per esta zona. T he enviat wasap en la resse q busques. Un abrazuu!!!
ResponderEliminarA mi también me pareció Dels Ports un lugar único, especial. De mi esporádica visita volví con más hambre que el que llevé. Fue una excursión familiar-solitaria en la que me quede en los entrantes, sin saborear los platos principales. Aún tengo visita gastronómica pendiente. Gran trabajo.
ResponderEliminarUn abrazo Txapeldun.
Hi alguna cosa en joc per fer-la tota en lliure?? Sempre és una bona motivació posar rumb al sud! Gràcies per tota la informarció...!
ResponderEliminarEns veiem aviat!
Bona tarde Albert, just ara venim de fer la via.
ResponderEliminarPrimer que tot, l'enhorabona per la línia que heu obert. Sense cap dubte la més homogènia d'aquest pany.
De primeres, després de llegir ahir l'entrada al blog, anava en l'idea d'una via amb bastant exposició i finalment he tingut la sensació que les xapes están on és necessari. Ben equipada, vaja.
A veure què diuen la resta de companys que venen a provar-la.
Salut!
Marc.
Hola a tots.
ResponderEliminarMarc, em dec estar fent gran i cada cop tinc més plaer explicant històries...
Nantros vam vibrar bastant. Cert que l'hem "civilitzat", que tirar amunt quan no hi ha xapa imposa més que anar a caçar-la, i que la pedra tocada peta menys que el terreny verge. Però amb això ja hi comptava quan vaig escriure la pidada...
Així doncs, enhorabona per la primera repe. Teniu birres pagades.
També per encadenar-la
I gràcies pels comentaris
Si els demés repetidors corroboren les vostres sensacions, em penso que tocarà rebaixar grau i exposició de la topo.
Poder anem a repetir aviat...
abrassssuuuuusss
Marc, teníeu tota la raó.
ResponderEliminarAhir la vam repetir i el primer llarg ens va semblar com a valtros. Hem retocat la topo.
Hem canviat la ubicació d'un parell de xapes, i n'hem afegit dues més a la darrera tirada de V+, una mica petada.
Hem xalat molt. Creiem que ha sortit una clàssica que mereix la visita, homogènia en 6b/c amb algun passet més dur. Les xapes, tot i que correctes, obliguen a escalar.
Que la gaudiu!
Bona via, Albert! Avui hem repetit i us ha quedat molt bé… ja m’imagino com deurieu vibrar😝
ResponderEliminarA falta de que es vagin domesticant els peuets que salten, serà una clàssica.
No havia escalat mai per aquí, i el lloc espectacular, i plè d’història👏🏽
volta al món i torna als ports....bona feina!
ResponderEliminarHola
ResponderEliminarHem anat aquest cap de setmana cap a la roca dreta i ens hem trobar, apart d'haver de pagar peatge que al replà on es deixa el cotxe per anar a la roca dreta hi està prohibit aparcar i que, en teoria, cal deixar el cotxe a l'aparcament (pagant) del toll del vidre que està bastant més avall.
En sabeu alguna cosa ?
(NOTA: també ens ha dit l'encarregat de cobrar que no hi solen passar ni Mossos, ni agents rurals ni Guardia Civil i que amaguéssim el cotxe una mica i ja està)
Pere f
No en sabia res
ResponderEliminarPerfil baix i no molestar, bon consell