martes, 17 de diciembre de 2024

Gamarús, nova via al Tossal de l'Obaga de la Font (Alt Urgell)

 
La característica fissura del primer llarg de Gamarús. Joan Solé


Uhhh, uhhuu-uuhhhuuu, s'escolta mentre baixem rapelant una nit fosca, 200 metres de buit enmig de la boira densa.  


Al Tossal de l'Obaga de la Font no s'escolta el soroll de la C13, no veiem les llums de la presa, no s'hi perceb cap rastre humà. 



Oliana s'intueix lluny, sota la boira, amb una brillantor difusa i opaca. Hora i mitja de caminata solitària ens separa de la furgo, aparcada en una pista barrada per cadena que ignora qualsevol dret de pas. 

Els puputs canten al capvespre, el gamarús quan regna la nit. 


Gamarussos...  els cridem i ens contesten.  uhhuu-uuhhhuuu

Hem baixat tantes vesprades que ja som vells coneguts d'aquest rapinyaire nocturn i espabilat. La tornada travessa un bosc fosc i dens, ple de troncs vells on enniuar. Callen a mesura que ens apropem destorbats pel brogit i la llum dels frontals. 

Ul.lulen en allunyar-nos. Els responem i contesten, se'ns despedeixen. 


També se'n diu gamarús al tipus despistat, atolondrat, lent. Ben diferent del muixó que ens saluda. 




En som una mica, de gamarussos, perdent el temps trescant per llocs allunyats de tothom, treballant en línies que rebran comptades visites. Netejant, les lliurem de rocs amenaçants, les despullem de terra i herba, rectifiquem línies o bolts mal emplaçats. 


La via ha sortit variada, diversa a cada llarg. Diedres fissurats, desploms de bola cantelluda, plaques estratificades farcides de ratlles, plaques llises inexpugnables. 

La pedra exhibeix qualitats diferents: des de la roca sputnik grisa, fins algun tramet inevitablement rostollós. En general bo, sovint generant moviments sorprenents. Predomina el canto positiu on la força s'imposa a la tècnica. 

Aquí preferiràs semblar estibador de port que ballarí del Liceu


Marc Olivé, apurant el pas clau al L6 de la via, un 7a que ens tombarà a tots



No la recomanaria a tothom, 

però sé que agradarà (i força) als amants de l'escalada clàssica en llocs assalvatjats. 

Les xapes en reunions i plaques alleugen la severitat de la paret i permeten una escapatòria en cas de necessitat (anelles a les Rs). 


 L7, esforç final

 L5,  zona crustipànic


 Magnífica travessa per sobre de "Riglos"


En Joan Solé apurant L3. 6b+


Amb una mica de traça (i cura allí on la pedra ho exigeix) en sortireu ben parats i contents, sense jugar-vos el físic. 


Via un xic més senzilla que Mal de Ojo, i un punt ferèstega. 


Aprox i descens un xic més explicats



La Nadia, la Raquel, l'Ester i jo hem xalat d'allò més. Moltes gràcies per les risses i la paciència. 

Hem finiquitat els darrers 6 metres amb el Marc i el Joanet

Al Vix, el Santi i al Miquel els hem trobat a faltar. També l'Estel i al Pau.

 

Que la disfruteu !!!