diari

Un blog esdevé amb el temps el dietari d'un mateix,
sobretot quan s'han acabat les històries sorprenents, les aventures, o les apertures exigents.
Llavors hi expliques sentiments o vivències que no vols que se t'oblidin, més per tu que pels pocs altres que podrien tenir interès.

Dues vies ben boniques que hem repetit recentment i que m'atreveixo a recomanar sense recança

Via del Tronko, paret de Catalunya.
Hi vam anar amb l'Ester farà mes i mig. L'havia posat a les recomanacions de Montrebei sense escalar-la, empenyut pels comentaris dels amics. Gran trobada, un punt més exigent que Delfos o Diedre Gris, especialment pel primer de corda que hauria de dominar el 6b perquè hi ha seccions exposades i obligades en 6a/b on no pots caure. De segon, plaer.
Molt sorprés per la qualitat de la línia, vam trucar al Tronko per felicitar-lo dies abans que marxés al Nepal.
Coi de món...

Terreny de Joc, paret de la Font Freda.
Darrera apertura del Salla a la paret on ja en compta tres.
Ens va encantar.
Un equilibri perfecte entre dificultat i equipament, amb un sentit de l'itinerari extraordinari, sempre a la recerca de panys de roca adherent i agraida.
Un petit ensurt a L1 on vaig arrencar una presa amb vol inclòs, potser el llarg més compromés de la via. Fraccionar-lo podria resultar assenyat.
Al L3, atenció a la segona xapa en un bloc que sona sospitosament. Just a sobre entra un alien groc atòmic que evitarà caure-hi a sobre.
La via brutal de bona, pels amants del "terreny d'aventura".
Bravo.

eeec! Paret de les Dues (Permola, Alt Urgell)

Eeec!
és lo que mos diem los del sud
A Reus, un pèl més amunt, fem servir el "xec", i un xic més avall, "xeic"

Tot variants per interpelar l'altre, per saludar-lo

Peramola, tapieta a tenir en compte a tocar del megasector esportiu d'Oliana ple de monstres del lliure.
Aquí res no pica tant, però cal escalar,
des de les modestes (i boniques) Diedre Anuk, la Ford Apache, la brutal AsPereza, o la compromesa Dejar Ir.
I si no en teniu prou, a l'esquerra d'Anuk trobareu línies esportives del setè en amunt.

Sol de primera hora del matí fins les dues (per això es diu "paret de les dues"...), i roca amb un cert regust de Collars, alta qualitat i millor adherència.

potser més difícil que Eeec!!!, 

com correspon a una via del Michael White

ojitu, grau "europeuuuu"

Imprescindible camalot 2 (i crec que 3 però no recordo)

les clàssiques

Secrets

Llocs inèdits, oblidats de la mà de Déu.

A voltes l'aproximació excedeix el preu que la gent vol pagar per escalar, sovint manca l'interés en descobrir, altres cops no han mirat amb els ulls prou inquiets.

El nostre paissatge és ple de raconets salvatges.
Una via que no brilla no fa nosa. Mai delectarà miríades d'escaladors.
Són l'excés de ferro i facilitats allò que acaba corrompent l'encant.


Divulgar té risc.
Em pregunto si la vanitat m'encega o , pel contrari, si és l'egoïsme qui em constreny a amagar i preservar estos raconets pel meu -i dels amics- gaudiment

M'agrada veure gent pulcra i educada trescant pels aquestos llocs, compartir-ne les impressions que els ha produit recórrer un itinerari.

Fujo del bullici.
El congost de Montrebei i la part baixa de la vall d'Ordesa moren d'èxit.
Més amunt, tranquilitat garantida

Tenim tants racons per repartir-nos evitant la multitud!


Romàntics,
quatre llargs com excusa per passejar i conéixer el Collat de Santa Isabel, tot just davant dels Carboncillos.
La pedra vol cura,
l'entorn merita visita.

Combina bé amb una via a Carboncillos, doncs reben el Sol a hores diferents

Chisagüés. Punta Espluca Ruego.
Ojitos
Lloc encisador i pedra discreta per assolir un cim característic.
Atenció a la pedra, i als rapels, que en poden arrastrar.

Cada cop entenc més l'Armand o l'Antonio, delits per descobrir paissatges i camins nous on expresar-se.

Sovint el viatge omple més que el destí final



POSDATA. Nota posterior a la entrada Secrets 
Estos días de recuperación hemos escalado vías de corte "clásico" y visitado lugares muy frecuentados o accesibles, algunos (sorprendentemente) inéditos para mí. La Foratata en el valle de Tena (Papi Collé au Plafond), Bujaruelo (Fénez) o la "colmena".
Sus vías resultan mucho mejores que las de este Post.
El encanto del paisaje, cuanto menos, comparable.

Demasiado ombligo... distorsiona la percepción.

papi en Papi

Bajando de Foratata, una zona sin Secrets

 Pico Fénez, maravilla geológica

 Montrebei, después de hacer la preciosa  Tronco

árboles de Peña Golosa, 

 redescubriendo la Murciana clásica espléndida 

que combina de maravilla con las vecinas

bosque de Gnomos en Bujaruelo