Finde pel Port, gaudint de les seves llums.
Un dia a Masmut per enllestir i polir Gargamel, el darrer projecte on encara queden dos moviments per alliberar.
L'altre a Roques de Benet per ensumar el rotpunk de T'Esperaré. Projecte que, si el físic aguanta, em demanarà un veritable assetjament.
Lo Marc se'l trinca a la primera... impressionant. Escalar a vista pel conglomerat de Roques costa molt: la pedra t'enganya, obliga a provar i tantejar. Desespera. Cansa. T'enganxa. Enamora.
Davant nostre pugen el Ferran i el Juanillo, i ens taquen amablement les preses clau.
En qualsevol cas, hi tornaré ben a gust. Xalo amb les vistes sobre la Terra Alta i el Matarranya. Xalo amb els seus camins de roca, la seva gent, lo menjar i el vi, els seus pobles.
Unes fotos per amanir la degustació i animar-vos a provar.
A mesura que la gent passi, saltaran els còdols dubtosos. Sou tots benvinguts...
Encara a Roques, amb el Joan Tirón vam començar a restaurar La Salut per facilitar-ne el recorregut en lliure.
Una línia ben trobada que amb petits canvis permetria resoldre el Cap de Gos sense trampes dins un grau de sisè clàssic.
Feina a mig fer que exigirà un o dos dies més de prova i error. I que enxamplarà la llista d'ascensions en lliure de la més emblemàtica de les muralles de Ports
La tardor passada, ara per Masmut, territori del Cupido del Matarranya, escollim amb el Joanet i en Tomeu una via preciosa i exigent, estil "ballart".
Poques xapes, en lliure, on cal controlar els nervis per superar l'exposició i cercar el camí correcte, principal dificultat de l'itinerari.
Donde los Sueños te lleven, dedicada al Róber, el seu amic de cordada .
Una bonica dedicatòria que ens apropa al Kike i al Sebastià.
A Ports, molts camins em porten cap el seu record, presència ubíqua, sempiterna
És terra de sentiments
