Termes aparentment contradictoris, encadenar i llibertat
Amaguen una promesa, un anhel, un desig.
També un premi, si encadenava aquell sisè llarg aparentment inexpugnable
Però com tot regal, la llibertat té un preu, que no és altra que la vigilància eterna...
Cal guanyar-la i cal mantenir-la
Pujar per la Roca Dreta de les Valls tot en lliure, sense A-zeros, mai ha resultat senzill.
I sembla que continuarà demanant esforços
Aquí molt, perquè la roca no sempre acompanya.
Perquè terra i liquen empanyen les dues primeres tirades.
Perquè després la via esdevé obligada i dura.
Via només aconsellable als bregats en roca Ports (salvant la seva meitat superior que sí val molt la pena), als qui volen (i poden) pagar un peatge de cabells blancs fruit (o culpa) del Tato.
Repetint amb el Willow i l'Ester vam constatar que si bé la dificultat no arriba a estratosfèrica, la exposició i obligatorietat converteixen el tercer llarg en una empresa seriosa
No patiu, els qui segueixen aquest blog ja saben que m'agrada amanir les entrades amb salsa picant. Que al final, els "menjars" que oferim no són tan indigestos. I que els estòmacs habituats paladejaran aquest plat sense grans problemes.
Però si patiu de panxa, teniu alèrgia a tota pedra allunyada de les exquisiteses, o sou de salut sensible, no us hi apropeu. Acabareu indigestats.
Comparteix part dels ingredients amb la veïna Borges. Gràcies per la flexibilitat Joan
Lliberat. Gaudiu-la amb moderació
