Després d'un parell de dies obrint via amb l'Unai al Tozal, de barallar-nos amb la roca, d'esforçar-nos per trobar una línia que no demani expansions, hem aconseguit obrir únicament 3 llargs i mig.
Ja portem 4 dies repartits per l'estiu, i 8 tirades entre la Karrum i la Murciana baix, i la Karrhum i la Picazo dalt. Molt d'esforç per tan poc botí. Sortosament sembla que la via sortirà, dura i obligada, però sense haver portat burilador en cap moment. No dic màquina perquè sí que la portava: el dimoniet de l'unai.
Diumenge nit, mig mort, no em queden forces per tornar a Reus, i com que em "deuen" vacances opto per fer un parell de trucades als amics d'Osca.
L'Edu s'apunta, incombustible. I ens decidim a repetir a Peña de Sin.
Però el matí es lleva sense un núvol, i no ens atrevim amb una paret tan solejada.
Montañesa, anirem allí sense objectius clars.
I què passa quan s'ajunten la fam i les ganes de menjar ? ... que acabem portant el taladro cap a La Espluga de las Golondrinas, una paret curta que ens permetrà obrir una línia que sembla fàcil, a la cartera des de feia temps.
Aproximació còmoda però feixuga amb les motxil.les d'obrir. L'energia se'm va esgotar dissabte i diumenge.
I a peu de paret, carai, no veiem cap línia fàcil.
Sembla que no obrirem en el dia... promet setè mantigut.
Tot i això, a la que anem fent metros, la roca presenta formes tan generoses que surt un grau acceptable, i obrir esdevé una tasca agradabilíssima.
Lamentablement ningú dels dos portava càmera.
Una pena, perquè si veieu les fotos de la pedra, hi aniríeu sense dubtar.
Finalitzem la via allí on la roca perd l'encant i la vertiQUALITAT. Dos rapels i al terra.
Dia rodó, temperatura constant que ens ha fet escalar en màniga llarga (!!!) un 16 d'agost al sol. Sorprenent i agradable com la via mateixa.
De baixada afegirem uns quants bolts per "solventar" els passos que havien sortit exposats.
que la gaudiu tan com nosaltres !
