Després d'un parell de dies obrint via amb l'Unai al Tozal, de barallar-nos amb la roca, d'esforçar-nos per trobar una línia que no demani expansions, hem aconseguit obrir únicament 3 llargs i mig.
Ja portem 4 dies repartits per l'estiu, i 8 tirades entre la Karrum i la Murciana baix, i la Karrhum i la Picazo dalt. Molt d'esforç per tan poc botí. Sortosament sembla que la via sortirà, dura i obligada, però sense haver portat burilador en cap moment. No dic màquina perquè sí que la portava: el dimoniet de l'unai.
Diumenge nit, mig mort, no em queden forces per tornar a Reus, i com que em "deuen" vacances opto per fer un parell de trucades als amics d'Osca.
L'Edu s'apunta, incombustible. I ens decidim a repetir a Peña de Sin.
Però el matí es lleva sense un núvol, i no ens atrevim amb una paret tan solejada.
Montañesa, anirem allí sense objectius clars.
I què passa quan s'ajunten la fam i les ganes de menjar ? ... que acabem portant el taladro cap a La Espluga de las Golondrinas, una paret curta que ens permetrà obrir una línia que sembla fàcil, a la cartera des de feia temps.
Aproximació còmoda però feixuga amb les motxil.les d'obrir. L'energia se'm va esgotar dissabte i diumenge.
I a peu de paret, carai, no veiem cap línia fàcil.
Sembla que no obrirem en el dia... promet setè mantigut.
Tot i això, a la que anem fent metros, la roca presenta formes tan generoses que surt un grau acceptable, i obrir esdevé una tasca agradabilíssima.
Lamentablement ningú dels dos portava càmera.
Una pena, perquè si veieu les fotos de la pedra, hi aniríeu sense dubtar.
Finalitzem la via allí on la roca perd l'encant i la vertiQUALITAT. Dos rapels i al terra.
Dia rodó, temperatura constant que ens ha fet escalar en màniga llarga (!!!) un 16 d'agost al sol. Sorprenent i agradable com la via mateixa.
De baixada afegirem uns quants bolts per "solventar" els passos que havien sortit exposats.
que la gaudiu tan com nosaltres !
4 comentarios:
Ep! Albert. Sóc el Francesc. No sabia que tinguéssis un blog, tot i que amb l'activitat que fas, ....
Apa, quan vulguis pujar a Montserrat, ja m'ho diràs. Vinga, t'enllaço.
Que passa mestre, ara mateix he descobert que tens un blog. Ho celebro i m'alegro molt, evidentment es el que seguiré mes.
Salut i a tibar-li!!
tu si que et busques bones companyies! apa, de moment m'ho miro tot des de mooolt lluny, però prometo menjar moltes galetes i arribar-vos a la sola de la sabata, si més no...
records!
carai amics
dóna gust veure que seguiu les entrades.
Amb l'edat vaig escalant menys i piant més, així que probablement hi aniré penjant més informacions
Per cert, sembla que aquesta via trepitja un llarg d'una via del Gerber i la Paty, que no havien publicat. Em sap greu. No vam veure cap traça anterior.
Són massa bons i no necessiten ni pitonar. A més, sembla que un trosset que coincideix és el 7a, probablement ells devien passar dos metres a l'esquerra d'on hem posat els bolts, en una zona que no plomava.
Publicar un comentario