Doncs sí, finalment ha quedat enllestida.
Via oberta amb el Santi Llop mentre plovia, ens vam quedar allí on la pedra mullava a 25 metres escassos del cim.
Dies després, mentre baixàvem de repetir la ECA PALLARS (boníssima) vam descobrir una magnífica fissura a l'esquerra de la nostra línia. Simplement calia fer una travessa des del darrer bolt, per buscar aquest regal de la natura.
No té desperdici, bona roca, mantinguda i atlètica. El Santi la va inaugurar, testant alhora els dos camalots emplaçats just sota el sostret. Una bona volada i aterratge 6 metres més avall, espategant amb la mà contra la pedra amb conseqüències pel seus lligaments del canell: de 3 a 6 setmanes de repòs, i possible intervenció... Valent, molt valent. Sobretot ara que l'he repetida i assaborida, redescobrint com n'és de difícil obrir bavareses atlètiques sense concessió al pedal.
Tot i l'ensurt, el "noiet" va completar el llarg, ara sí, amb algun passet d'estrep. La vieja guardia nunca afloja. A mi em van venir records de la cèl.lebre bavaresa de la Tempesta Nocturna, un V+ que ara està de 6b, del mateix autor.
Santi, davant les fissures sembles un nen amb sabates noves !!!
La volada va fer que marxéssim sense provar l'esperó, l'altra motiu de la travessa. Seria setmanes més tard, un altra diumenge inestable, quan completaríem la línia amb una eixida directa pel fil de l'esperó.
I de nou volada, en aquest cas del Joan Olivetti, qui arrenca les darreres 3 peces aterrant a sobre de dues sabines. Frenada assistida per un bon alien i una trencadissa de branques que acaba sense conseqüències. Acabarà sortint per l'esquerra de l'esperó, ben vertical, bonic i amb una roca sputnik.
Total, un llarg brutal acabat entre ell i el Manu.
Llarg que corregiríem ahir entre l'Iker i jo, una superdirecta a l'esperó.
Detalls de la via:
L1: pont de roca per marcar inici en unes xorreres blaves característiques.
Paset exposat entre blocs fins arribar a una repiseta on cal assegurar amb fisus abans de xapar el primer de tres bolts (cordino llarg) que concentren la major dificultat del llarg (7ab) i potser de la ruta. Roca crunxi. A la resta del llarg la roca millora sense baixar la guàrdia. Reunió opcional abans que hem canviat 4 mts més amunt. Joc micros, fisurers, i un camalot 3 per reforçar 1er pont de roca.
Paset exposat entre blocs fins arribar a una repiseta on cal assegurar amb fisus abans de xapar el primer de tres bolts (cordino llarg) que concentren la major dificultat del llarg (7ab) i potser de la ruta. Roca crunxi. A la resta del llarg la roca millora sense baixar la guàrdia. Reunió opcional abans que hem canviat 4 mts més amunt. Joc micros, fisurers, i un camalot 3 per reforçar 1er pont de roca.
L2: Llarg sinuós, cal jugar amb les dues cordes per evitar fregaments. Roca magnífica i generosa, vertical , records d'Ordesa. Micros, fisurers i algun camalot mitj-gran
L3: sortideta preciosa fins arribar a la trave, marcada amb bolts (inicialment hi havia grans blocs terrorífics, ara ja no). Entrada a reunió fàcil i bruta protegida amb un bolt. Micros
L4: dos/tres opcions.
Original: recte amunt pel diedre 6 mts, i llavors pillar fissura visible a l'esquerra. Brutal. Porteu tota l'artilleria, aquest llarg es menja tot el que volgueu. Com a mínim un joc de camalots i un bon joc de fisus grans, o repetir camalots mitjans
Variant Día de Furia: sortir amunt per l'esperonet, quasi equipat (dur fisurers i tres micros tipus semàfor, dels quals en posarem un abans del primer bolt). Des del darrer parabolt es pot sortir per l'esquerra de l'esperó (7a) o per la dreta (7a+ recomanat). Excel.lent
5 comentarios:
ai aquest jovent...no tenen res al cap!!!. Que es millori.
I per cert; no vas tenir ni temps de canviar-te la camisa de la fenya?
Apa, a veure si al setembre la tastem.
Salut
Per si algú no ho ha vist, aquí hi ha la transcripció de l'entrevista a la revista Vèrtex del Sr Albert! No deixeu de llegir-la que ell no dirà res :)
Enhorabona Albert, els teus amics que no sabem res d'escalada flipem quan llegim ho que expliques.
ja us dic jo que acabarà fent un llibre, ara, potser abans hauria d'anar fent un fill per continuar la saga, je, je,..marc, ja tenim deures..
iep companys com apreteu...
la via espera repe. Per tastar-ne l'autèntic sabor cal realitzar les dues sortides
mus veiem!
bona via, felicitats a tota la tropa!
ara penjo la piada
salut!
Publicar un comentario