Obrir una línia nova al 2003 en una paret tan concorreguda omple de forma especial.
Aquesta va sortir bonica, mantiguda, sobre roca esplèndida, sense xapes però fácilment protegible.
Vam deixar-hi una estàtica un parell de setmanes. Algú que havia intentat la Picazo sense èxit la va fer servir per rapelar, i com que no se'n refiava dels pitons d'on estava ancorada (i eren a prova de bomba!) va cardar-hi un parell d'espits.
Quin emprenyament en descobrir-los. Els vaig trencar a cop de martell en un accès d'ira descontrolada, i encara ara s'aprecien els casquillos a la tercera tirada.
Amb el temps van aparéixer dos parabolts al tocar de la R8, fruit d'un rescat en una via veïna. Sembla que les expansions crien i proliferen
topo actualitzada a 2012
No hacen falta pitones
No hacen falta pitones
Hi tenia -encara tinc- un amor especial, i encadenar-la s'havia convertit en la meva petita gran obsessió.
Nou anys i set pegues per trincar un punyetero llarg, sense comptar els quatre dies invertits en l'apertura.
Molt, massa temps.
Arribava a la tirada número TRETZE i m'escanussava de nervis.
M'hi havien acompanyat una pil.la d'amics, molts dels quals l'havien fet a la primera -què desconsiderats!
Foto del Carlitos, octubre 2005, Meloni a L-13
entrant al pas clau protegit amb un pitó i un alien verd que no posa
entrant al pas clau protegit amb un pitó i un alien verd que no posa
Dissabte passat enmig de plena canícula i contra totes les meves esperances, la punyetera tirada va caure a la butxaca.
La Olatz també la traia, ella a vista. N'hi ha que tenen aptituds...
Gràcies a tots els amics i amigues que m'hi heu portat: eli, manu, tato, vicenç, sílvia, joan carles, roy, olatz, i algun que pugui haver descuidat.
9 comentarios:
Gracias a ti, por mostrarme tus tesoros, enhorabuena titan.
Y trincaste buenaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!! Ahí estamos Albert un abrazo ;-)
Hasta la vista alpinista!
Para mí sí que fue todo un placer y alegría descubrir esta vía contigo y compartir ese buen momento. Y que haya muuuuuuuchas más!!!!!
Por cierto, se te ha olvidado decotar el largo 12 ;)
Un besico
Felicitats Albert!
Indignat per les expansions que apareixen del no-res. Jo no conec ningú que porti un parell d'espits per si de cas...
per mi una de les GUAPES, no així La Gloveros, que de guapa ho és però segurament conviuria millor en una altre escola, amb altyres estils... Es una petita opinió, des del màxim respecte!
salut!
Tomas
merci companys
La Globeros -igual que la Femme- potser no haurien de tenir tanta xapa. Son escalades "plaisir" tot i que cal escalar de peça a peça.
A veure si dissabte n'enllestim una que colmi els desitjos dels més agosarats...
El sábado aventura!!!!!!!!!!! llévate una buena tableta de ese chocolate que tan buen nombre tiene, o si tienes dos ¡mejor!jeje
A ver si nos vemos no? no os escondais!!!
La Femme sí, tiene chapas ¡pero es tan bonita!!!!!!!! puro egoismo por mi parte para poder hacerla.
bones Albert,
i quines són les que sobren? Les han degut treure perque jo no les vaig trobar. Clar que els -agosarats (+caguetes) necessitem tot risc en tot moment.
Salut (i deixa vies per tots que sembla que, en tot cas, guapes ho són totes)
Ignasi M.
hola Albert. Quin dia hi vau anar? Naltrus la vam fer abansdahir i hi havia hagut un desprendiment brutal a la part superior de la paret que ha escombrat tota la zona i uns centenars de metres del bosc de peu de via!!
La via ha quedat intacte tot i que alguns llargs una mica brutets i alguna repisa tocadeta... La que deu estar bruta deu ser la del corb que al ser més profunda segur que ha recollit mes "grava"... El desprendiment en qüestió esta a l'alçada del llarg tretze entre la Cor Salvatge i la Picazo.
Per cert, el dia següent vam fer la Gulafres. Tota en lliure (max. 6c) i vam posar només dos pitons a la R4 que vam deixar posats...
En breu penjarem la ressenyeta actualitzada al blogg.
La via molt bona i ben trobada!!
Publicar un comentario