martes, 30 de octubre de 2012

Mystery, escalades als Tepuis de l'Amazònia

Avui mentre mirava el trailer del darrer video del Cerro Autana he recordat de nou la gran sabana venesolana.

El paissatge sempre és més bonic vist en alçada

La Gran Sabana Venezolana als nostres peus 
des de la repisa de la reunió 12 de la  via  Mystery, Akopan Tepui, 
Bellesa desbocada, un paissatge colpidor. 


Tinc les imatges grabades a ferro dins la memòria. I quan la memòria falli, tindré les fotos.
Algun dia, potser, prepararé un passi de diapos d'aquest lloc meravellós. Fa temps que no experimentava tantes novetats, tantes sorpreses i tantes emocions. Vaig quedar enlluernat de colors, de llums, de sorolls. Una sobredosi de sensacions que us recomano.


Ten Pounds of Tequila, començant un llarg. 
Via superba i exigent que va demanar-nos dos intents i tota la força de l'Unai. 


Dos moviments més tard l'escalador despareix, la natura mentrestant resta impertorbable 




Crux a Ten Pounds, probablement 7b obligat sobre proteccions naturals. 
Tres o quatre volades més tard, l'Unai aconseguiria superar el pas
La pluja torrencial que cau del cel mai va mullar-nos, tal era el desplom




Llarg 2, un 7c que decotaríem a 7a+. La bellesa de l'entorn continua BRUTAL a pesar de les absurditats de l'equipament

Mystery va resultar una via molt, massa equipada. 
A vegades les xapes sorgien sense cap mena de sentit,  excessives. 


D'altres vegades, als llargs fàcils i herbosos, una xapa ens hagués orientat



Sortint de la quarta reunió 


La nit va arribar, no vam acabar la via, el Tepui va seguir sent un misteri per nosaltres i el cim va romandre inviolat després d'una setmana als peus de l'Akopan

Les tornades dins la foscor opresiva de la selva servien de contrapunt a la lluminositat dels matins. Els nervis (els meus sobretot) afloraven cada cop que una rama fresava la meva camisa, cada cop que ensopegava i cada cop que les bestioles grunyien.

No hi ha res tant terrorífic com caminar sense llum entre la vegetació densa de l'amazònia.


Akopan, emergeix de la Gran Sabana protegit per un collar de selva


els amos de l'Akopan


El tresor de l'Akopan, 
un petit raconet  on s'amagaven dos amants, explica la llegenda, 

lluny de tot i de tots




Si vols tornar a ser nen, ves als Tepuis. 



7 comentarios:

castigat dijo...

Brutal

ToniTello dijo...

Albert, quan tinguis llest un reportatge avisa'm que et llogarem per venir a Llorenç del Pdès a exposar-ho.

Alberto dijo...

Buenas, me gustaría contactar contigo, de qué forma puedo hacerlo? Gracias!

albertganxets dijo...

pon tu mail y te envío el mío

Anónimo dijo...

Mega-ultra-meravellós.

A l'abast només de pocs realitzadors de somnis com tu.

Records.

Enric.

Unai Mattin dijo...

Kiero ser un enano un altra vagada.
Cojonuda!!!
Unai

Unai Mattin dijo...

Kiero ser un enano un altra vagada.
Cojonuda!!!
Unai