lunes, 21 de abril de 2014

L'Edat Perillosa, Clàssica-Moderna a la serra del Montsant


Ni Clean, ni Trad, ni Clàssic, ni Friki... Per a mi aquesta manera d'obrir i entendre l'escalada no s'adiu a cap dels termes establerts. La podria anomenar Clàssica-moderna: Pujar en lliure catxarrejant fins que la pila s'acaba o la por et domina. Si paro poso una expansió, doncs sé que quan repeteixi el llarg per encadenar-lo i arribi al mateix lloc estaré igual de fatigat física o emocionalment... i ja no tinc edat per a prendre mal...

En tot cas, a tota dona li arriba un dia L'EDAT PERILLOSA!

Olivé tti  dixit





Montsant, una cinglera ben coneguda -i visitada- per l'esportiva, quasi bé ignorada per les vies llargues.
Preciosa panoràmica del Montsant

Hi podreu trobar ultra-clàssiques del Tosset obertes fa més de 30 anys, clàssiques de línia superba obra de l'Armand, del Pep Jané, de l'Arti i l'Ignasi , convivint amb noves vies dures -i molt dures- obertes els darrers deu anys pel Joan, Endika, germans Brescó i altres que oblido.

Totes tenen en comú uns recorreguts de 3 a 5 llargs, i una roca que varia d'excel.lent a mediocre, sovint dins una mateixa via. Predominen plaques, verticalitat i forats a les difícils, fissures i alguna placa tumbada a les més clàssiques. Sovint demanen un bon assortiment de "bitxos" per complementar les expansions que trobareu en quasi totes les línies.

edat i elegància imprescindibles en una via així

Feia dies que l'Olivetti m'anava venent les bondats del Montsant, i aprofitant un cap de setmana de meteo dubtosa em va invitar -i convèncer- a provar una les mil línies que té identificades en aquesta muntanya tan seva.



El Joan és un autèntic legend que aplica una ètica particularment encertada: allí on es para posa xapa
inici del segon llarg, roca delicada assegurada amb un para-VolS

Encara que moltes de les xapes estan posades en lliure
Primer llarg extraordinari


Estil que també combrega amb una màxima seva:
"Hi ha dues maneres d'abandonar una via de lliure: rapelant o pujant en artifo"
Un altre dia ja explicaré què vol dir legend...

arribant a la segona reunió

sortint de la segona reunió

Segona reunió, equalette dels collons

perspectiva insòlita de la segona reunió

la costurera en acció... quatre peces en metre i mig. 
Ara hi ha un bolt i pedra sanejada

Més info del Montsant, via llarga, a un Vèrtex de fa anys, nº 244, i a la guia Montsant del Luichy

Fotos brutals del Montsant a http://joancapdevilavallve.com

6 comentarios:

n alcubi dijo...

ostia! som pocs els que fem tapia al montsant!! quin goig aqueta via! aviat mhi posaré, avere si tinc sort i m'aplico el cuento del joanet i allà on voldria parar hi ha una xapa...

Joan Olivé dijo...

jajaja, Niiiiil, la diferència entre obrir i repetir és evident, el temps verbal que has aplicat és una mica enganyós... I tal com diu Maese Ganxet, a vegades és més fàcil obrir que repetir...

"PACA" dijo...

ostres! Jo també he estat al Montsant aquesta setmana!...Felicitats per la via.

marKitu$ dijo...

Felicitats per la VIA, amb majuscules!!!!

Quin fart de patir amb la foto de la reuinió fins que no he vist el parabolt!!

Montsant, potser ja esta be que segeixi essent una mica desconegut no?

Marc

albertganxets dijo...

aquesta surt millor de repetir, feina de neteja i una mica de retro-arreglament.

Paca si tornes avisa cap cigrany, que al menys farem un birrot i potser ens liarem la manta al cap

MarKUS, el montsant és prou explotat pel freeeeee, potser toca obrir-ne algunes de llargues. Diumg vam tornar per fer-ne una sense xapes, la cosa dóna de sí sense jugar-se la vida, bonic i disfruton.

Mus veiem amics.Nil a la propera vine... tu ets indispensable per una nova "ganxets". Si la trobem assequible, avisem al Ramon. Pinta que sí

Nach dijo...

Jajajjj, la costurera!!!!, me parto. Enhorabuena chicos. Buen post Albert.