lunes, 30 de marzo de 2015

"Petites-grans" vies a la Paret de Catalunya (Montrebei)

Mentre encara poguem escalar en aquest meravellós indret,
gaudim-ne!!!

Matthias i Jonathan a la 3ª tirada de Pare Tinc Fred


Dies curts demanen escalades ràpides, que no vol pas dir senzilles o fàcils.

Joana a la primera tirada de No Future 

A l'hivern la paret de Catalunya a Montrebei queda a l'ombra fins passades les dotze. Arriba el moment de provar les vies més curtes que hi ha tot just sobre el Prat de St Llorenç.


Fa un parell de diumenges vam tenir el plaer de pujar la Gegants Adormits, sota ruixats de neu que mai van arribar a mullar la pedra. Fred i solitud per una via superba que combina fissures clàssiques netes amb trams de placa sputnik, molt compactes i correctament equipades.
L'Ester xalant a L2 de  Gegants Adormits 

La línia, l'equipament mai excessiu i sempre al lloc correcte per pujar en lliure, suficient per gaudir del moviment sense patir per les cames, i la qualitat de la roca la converteixen un una de les millors "petites" vies de Montrebei.

No us la perdeu!!!
  



Vanessa Adison, una altra "petita" via de caràcter diferent, no gensmenys aconsellable.
He vist el primer llarg en alguna topo de 7a... per gent que faci 8a.
placon amb la Sonia tibanT ja fora del despolomet del primer llarg de VAnessa 

Assegurar les ralletes horitzontals amb fisus mentre puges en lliure queda reservat als vuitegradistes. Algun bolt més (o reubicat) facilitaria l'ascensió en lliure, ara expo pel meu grau.

Segueix ben maca i exigent fins la darrera fissura de sortida, un xic més enllà del 7a però ben assegurada.
La Juani apretant a la penúltima tirada de Vanessa 

Proposaríem (no encadenat): 7a/b, 6a, 6c, 7a+



Altres "petites-grans" de visita obligada:

Perifèrica Oest, dura i un pel crustinyant, 7a obl, exponent de la filosofia vicking. A destacar el segon llarg, per bonic i obligat .


Pare tinc fred: extraordinari homenatge del Marc a son pare, per no perdre's des de la primera a la darrera tirada, 6c obl,


Al-horreya: qualitat assegurada, 6c+ obl,


Assetjats: dura, dura, dura, imprescindible pels amants de les fissures. Un tresor inexplicablement verge a la vista de tothom que els manresans desenterrarien


Crosta d'ivory: boníssima també aires vicking, poca crosta, bona pedra i un criteri encertadíssim pels animalets de paret


Homo Montrebeianus: línea molt bona i natural on la pedra marcarà si gaudiu o si patiu.
Dos darrers llargs d'escàndol justifiquen les emocions del primer i sobretot segon llarg crunxi.
Recomanable friends adojo de totes les talles, inclòs un camalot nº5. Graduació ajustada i emocions garantides, marca dels autors, tres montrebeians durs durs durs



Pa amb Formatge: Em fa por... no l'he feta. Espero qui m'hi porti.



De mica en mica: Més bonica i difícil del que sembla a la topo.
Van afegir un spit per protegir uns passos ben exposats.


S'omple la pica: fissures adojo, roca a controlar, i autors durs durs durs.




Amor Verdadero: trams fantàstics, i alguns menys. Amb algun arranjament i variació sortiria en lliure i grau no massa exigent. Bonica en general

Vía buena, que sería excelente con dos pequeños retoques: 
L1: 1A0 y 6b
L2: debe rondar 7b/c no encadenado
L3: 6b
L4: hicimos por Melodía, que sale 7a muy bueno y el cuerpo nos tiró ahí (la repetimos sin topo, al ver chapas)
L5: 6b muy bueno
L6: muy terroso para hacer en libre. Variando el recorrido por el espolón de la izquierda saldría espléndido
L7: pasos de artif, pero rondará el 7b?


Mil i una Nits: ja piada en una altra entrada (), ara arranjada  amb dos claus addicionals per anar sense martell, més factible en lliure amb una petita variant.


Francesa: d'autors francesos que no conec. Via preciosa i severa on els setens solquen roca capritxosa i estranya a Montrebei.
Millora sortint per l'estètic darrer llarg de la Fliposis d'en Paca.
Molt recomanable.




No és Base Jump però... salt (i adrenalina) a la sortida de l'agulla on acaben Pare Tinc Fred, Adiós Coños, o Salut Marcel




11 comentarios:

Anónimo dijo...

Grado obligado de Vanesa?

Chavi

albertganxets dijo...

así como 6ab con un buen dominio de ganchos y trampas diversas, mejor si llevas algún piton.
Sin pitones creo que es C3, con pitones A1/2 quizás

pero no sé!!!

edu dijo...

CUANTA JOYA ME QUEDA POR HACER AHI....GRACIAS POR LA INFO DE REPASO..EN BREVE TE INFORMO YO A TI DE MIS ULTIMOS DESCUBRIMIENTOS...E HE ENCONTRADO ORO..

Nach dijo...

De una en una Albert, que no da tiempo, jejj. Voy a tener que ir rollo himalaya, para un mes !!!!, jijj. Saludos y Enhorabuena.

PASTES dijo...

Ostres, jo que soc "asiduo" i no hi ha manera de seguir-te, ja se m'ha girat feina.

Joxerra Eskibel dijo...

Buen trabajo, como siempre. Felicidades por el cumple y por la info. Un saludo

TERNASCO dijo...

Hola, respecto a L1 de Vanessa tengo que decir que en las fisurillas horizontales después del bolt no entra ni un clavo bueno, salvo en la grande que se proteje con friends. De haber sido así lo habría dejado puesto. Aliens azul y negro y los dos tricams más pequeños serán mejor opción. No creo que falte ninguna chapa, Puede que sobre la primera de L2, pero no me suena nada bien eso de re-ubicar. ultimoribagorzano@gmail.com
Saludos desde mi gran admiración

TERNASCO dijo...

Ups! Que chorlito soy!
hay un vídeo de la apertura (siiii es largo):
https://m.youtube.com/watch?v=B_j1x0zdG-M
Gracies

albertganxets dijo...

hola último-ribagorzano,
enhorabuena, la vía es excelente, chapa más o menos, reubicada o no.
Sólo opinaba

TERNASCO dijo...

;P Gracies!

Anónimo dijo...

Hoy hemos repetido Vanesa! Guspa via,pero.... algo expuesta para ir en libre, hemos encadenado todo, exepto una pillada a tiempo de la cinta en el primer bolt del primer largo , donde hemos dejado un trozo de cuerda para chapar y no dejarte las piernas en el intento��. A parte de esto los grados mas o menos como dice Albert aunque el V+ podria ser algo mas.����