Vam començar la via amb l'Ester fa un parell d'anys, i com d'altres projectes que no t'acaben de convèncer, la deixaríem aparcada fins que una conjunció adequada de factors ens hi dugueren a la tardor en companyia del Tamarite.
Rectificats els dos primers llargs, encara faltava humanitzar el grau del tercer.
A base de repeticions i rectificacions trobaríem la solució, un xic rebuscada, per domesticar una tirada d'apariència numantina.
obrint el tercer llarg
surlombbbb al diedre de la quarta tirada
La resta, gaudir, xalar i jugar fins arribar al cinquè llarg, un altra jeroglífic sorprenent.
fresca al darrer llarg difícil
i ambient
Atenció a la llastra del tercer llarg, molt perillosa, que no hem pogut tirar.
Amb un que temptés la sort ja n'hi ha prou. Preferible fer A0 que posar-se-la per barret. Si cau ets mort esclafat o despenyat pel trencament de cordes.
l'Ester engaltant el segon llarg
Via ràpida sobre roca en general excepcional com ens acostuma a regalar Montañesa Sud, tret del llastrot comentat i d'alguns blocs al quart llarg.
Solet des de les 10 i mitja a l'hiver. No matineu perquè la zona mitja queda a l'ombra fins les dues.
O matineu a l'estiu, aprofitant-ne l'orientació.
Del material aconsellat a la topo en podeu eliminar la duplicitat de friends i el "papà camalot" si aneu folgats en setè. Per cordades justes o escaladors porucs (com jo), full rack.
Escalada predominantment sobre placa sostinguda i obligada al voltant del 6c. Amb ganxo un xic menys.
Dos passets de bloc disparen el grau més enllà del setè.
Llàstima... De poc trobem "la clàssica"
1 comentario:
APUNTADA PA INVIERNO...GRACIAS POR SEGUIR CURRANDO PAL PERSONAL
Publicar un comentario