martes, 12 de diciembre de 2017

Ara o Mai - Montsant, els altres "clàssics".

ara o mai, 
tercer llarg, ben vertical

un projecte llargament cobdiciat a la paret emblemàtica del Montsant, la Falconera
amb el Nil, fill de la Morera, el poble que domina la vesant meridional d'aquesta serralada, encara lluny de tot i aliena al bullici que sovint envolta Siurana.

A l'estiu el sol i la calor constrenyeixen les visites al tard.
La Falconera reb l'ombra passades les quatre, tirant a les cinc, permetent-nos escalar poques hores.

Un únic bolt de progresió (qui té les mans tacades de sang???)  per protegir una secció de pedra dubtosa que millorará amb les repeticions , dos bolts nous en una reunió penjada, i altres dues reunions aprofitades de vies ja existents. No hi trobareu altra ferro.
Però no patiu. La Falconera és generosa en forats i possibilitats d'assegurament natural. Els Tótem s'hi trobaran com a casa, els Tricams aprofitaran molts foradets, i fins i tot podreu posar algun camalot gran. Porteu-ne tants jocs com volgueu. S'ho menja tot.

El grau progresa amb l'alçada.
Un primer llarg un pel petat obre portes a dos llargs d'antologia en dificultats que mai passen del sisè grau. Un luxe.
el nil obrint lo darrer llarg sense tirar d'artifo... bufff

A partir del quart llarg guanyareu verticalitat i dificultat. Som a les portes del setè, amb caigudes sempre a l'aire, netes, sense repises ni protuberàncies on partir-nos els tormells.


En conjunt, una via preciosa d'obrir i entretinguda de repetir.
Ni la més addient per començar, ni la més maca per acabar, ni la més dura on provar-nos, però amb un equilibri ben adequat de qualitats.

a xalar.


No volia publicar-la fins reobrir el darrer llarg, però la Falconera bull i així estalviarem alguna sorpresa als possibles pretendents.

la jovenalla mai passa fred...



Presos polítics

A la cova negra del Trinquet.
Via desigual amb dos tirades de transició i dos darrers llargs d'antologia sobre pedra fantàstica.
Ideal per matins plujosos amb tardes despejades. La part de baix no mulla, la de dalt asseca ràpid.


El Vicentaturix en una lluita aferrissada, s'endú  l'apertura de la tercera tirada al rotpunk.






4 comentarios:

Nil Alcubilla dijo...

soc jo el que té les mans tacades de sang!! casum ronda de tot se n'aprèn!
l'últim llarg espera alliberament. no trigarem a tornar-hi, però crec que sobrepassa el 7b! en qualsevol cas una via bona en un indret immillorable, merci Albert!!!
nota: acabada el 2oct 2017

Anónimo dijo...

Amigo Albert para incumplir la ley y ser encarcelado no es necesario actuar con violencia basta con incumplir el código penal aunque sea sin violencia.

Quien infringe la ley penal es un delincuente (ver definicion en wikipedia).

Estoy pensando en crear una asociación de escaladores que se llamará "vamos a escalar y a hablar de escalada pero deja tus ideas políticas en casa que todos haremos lo mismo"

Te apuntas al club?

Un maño que conoces.

Marc Abella dijo...

Maño, yo creo que no te conozco pero, hay algun preso a lo largo de la història que lo haya sido por telepatia??)

Quien infringe la ley penal es un delinquente, en corea del norte también?
La ley hace la democracia? ( me sabe mal si no te gusta esta palabra)

Las idea plíticas no son una cosa que se puede dejar en casa, o si estas escalando y al bajar ves que agreden a alguien como has dejado tus idea políticas en casa lo ignoraras? ;)

Saludos de uno, que OBVIAMENTE, no tiene ganas de formar parte del club.



Pd: BESTIAL el duo de Reus!! seguiu sempre!

albertganxets dijo...

la temptació vivia sota. Les veus de sirena són difícilment evitables quan la pedra no acompanya.
Si a més afegeixes la teva negativa a avançar en artifo, o tu posaves el bolt o el clavava jo i pujava en artifo. Vaig ser més puta, em va encantar pervertir la teva immaculada ètica

Benvingut al lado oscuro, tot i que n'has tornat a escapar amb la Ksur sense martell (!!!). Àngel redimit?
tornaràs a caure

jajaja