jueves, 3 de octubre de 2019

Secrets

Llocs inèdits, oblidats de la mà de Déu.

A voltes l'aproximació excedeix el preu que la gent vol pagar per escalar, sovint manca l'interés en descobrir, altres cops no han mirat amb els ulls prou inquiets.

El nostre paissatge és ple de raconets salvatges.
Una via que no brilla no fa nosa. Mai delectarà miríades d'escaladors.
Són l'excés de ferro i facilitats allò que acaba corrompent l'encant.


Divulgar té risc.
Em pregunto si la vanitat m'encega o , pel contrari, si és l'egoïsme qui em constreny a amagar i preservar estos raconets pel meu -i dels amics- gaudiment

M'agrada veure gent pulcra i educada trescant pels aquestos llocs, compartir-ne les impressions que els ha produit recórrer un itinerari.

Fujo del bullici.
El congost de Montrebei i la part baixa de la vall d'Ordesa moren d'èxit.
Més amunt, tranquilitat garantida

Tenim tants racons per repartir-nos evitant la multitud!


Romàntics,
quatre llargs com excusa per passejar i conéixer el Collat de Santa Isabel, tot just davant dels Carboncillos.
La pedra vol cura,
l'entorn merita visita.

Combina bé amb una via a Carboncillos, doncs reben el Sol a hores diferents






Chisagüés. Punta Espluca Ruego.
Ojitos
Lloc encisador i pedra discreta per assolir un cim característic.
Atenció a la pedra, i als rapels, que en poden arrastrar.







Cada cop entenc més l'Armand o l'Antonio, delits per descobrir paissatges i camins nous on expresar-se.

Sovint el viatge omple més que el destí final



POSDATA. Nota posterior a la entrada Secrets 
Estos días de recuperación hemos escalado vías de corte "clásico" y visitado lugares muy frecuentados o accesibles, algunos (sorprendentemente) inéditos para mí. La Foratata en el valle de Tena (Papi Collé au Plafond), Bujaruelo (Fénez) o la "colmena".
Sus vías resultan mucho mejores que las de este Post.
El encanto del paisaje, cuanto menos, comparable.

Demasiado ombligo... distorsiona la percepción.

papi en Papi

Bajando de Foratata, una zona sin Secrets

 Pico Fénez, maravilla geológica

 Montrebei, después de hacer la preciosa  Tronco

árboles de Peña Golosa, 

 redescubriendo la Murciana clásica espléndida 
que combina de maravilla con las vecinas

bosque de Gnomos en Bujaruelo

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Es lo que tiene la edad cada vez más sensible. Seguro que ahora te sale alguna lagrimilla cuando una película se pone tierna.

Propuestas interesantes Romantics y Ojitos.


Saludos, Chavi

albertganxets dijo...

también tengo mi lado oscuro
y está a punto de dominarme...

nos vemos Chavi

Anónimo dijo...

Por eso, a parte de escalar, me gusta "perseguir" sarrios. Porque me llevan a esos lugares solitarios, tranquilos, insólitos y bellos. El Cotiella, salvo el ibón de plan, es uno de ellos.
Un beso Albert!