Mos agraden TOTES... i anar fent

Pateixo una malaltia que empitjora, un virus incurable que m'intoxica cos i venes.
Estic enganxat al verí de les apertures.

Faig un viatge de sis dies a Oman i m'enduc martell i trepant...
Quan surto a repetir, trio via pensant en tafanejar els espais que amaga la roca del voltant.
ADICCIÓ???


Sortosament (per la resta de malalts) tan sols escalo els caps de setmana, vaig lent i repeteixo les tirades fins polir-ne el resultat
Tot plegat, qualsevol via d'amplitud exigeix un esforç mínim de tres o quatre atacs.
Inversió considerable que m'esgota i ens renova.

L'any passat lo Vicenç i el Santi van obrir una via nova a la Pilastra que encara no han piat ni batejat. Farà uns mesos en Santi m'hi va convidar.

Vaig sortir-ne escaldat, sorprès per la qualitat de la línia i les dificultats.
Però també picat pel nom que xiuxiuegen: "Sin Ganxets" diuen los malparits.

La millor via de la Pilastra sorgeix sense que hi participi ni m'hi convidin.
I jo reservant-los veritables exquisiteses quan vénen a obrir amb nantros. Cabrons! penso

Desconeixen que n'he començat una amb el Simonet, on decideixo que tampoc NO els convidaré...


I així va anar
Un primer dia accidentat ens va permetre obrir dues tirades. Lo Simonet va oblidar l'arnés. Quan repetiu el segon llarg, penseu en pujar assegurats amb un arnés improvisat de corda, i que la reunió original arribava quinze metres més enllà de l'actual, sense xapes.

En tres atacs hem enllestit aquest bombó enverinat.


Hem vibrat en tots els llargs
Els hem arreglat quan els repetíem en dies posteriors, esgotats d'empassar-nos la nostra pròpia medicina, regurgitant bilis amarganta.

Hem muntat una nova R2 amb dos bolts, i vam treure l'antiga expansió que 12 mts més amunt servia de reunió entre dos ponts de roca i una sabina. Vam afegir un parell de xapes més amunt, i enllaçar 8 o 9 ponts de roca addicionals que faran delícia i ajut.

L'esgotament i la tensió passen factura: no hem estat capaços d'obrir-la tota en lliure.

Predomini absolut de la placa amb roca generosa en forat i ponts de roca que ens ha permés espaiar les expansions

La pedra és bona a baix, extraordinària a partir de la 4ª tirada.

Com diuen a l'Ebre, "Mos Agraden TOTES!!!" ,  ...   les línies, clar



L'hivern i el final de la tardor ens han portat altres camins inèdits de gel.

L'oratge canvia. Enlloc de maleïr el calentament global i les condicions canviants de la neu i el gel, toca adaptar-nos.
Telera, les Serralades Interiors del Pirineu o Tendeñera s'han cobert de teranyines blanques que bullen de recorreguts inversemblants.

L'Edu ens va xivar dos o tres vies imprescindibles.
Seva és la Hipergoulotte al Tríptic de Telera, una joia que hem gaudit amb l'Ester.

També seva la recomanació del Aspe (Cristal Oscuro), una muntanya que no coneixia tot i l'accessibilitat des de Candanchú.

Se'ns ha escapat la Ursi a la Pala de Ip , des de fa dos anys la meva Ip-sessió .

I nostra un intent d'obertura en una paret inèdita que m'havia rebutjat amb els amics més forts.
Provem amb l'Ester i gran volada acabant les dificultats al 3er o 4rt llarg. Lloem sant Totemcam.

Mos hem apropat per Àger i la Font Freda.
Allí dos vies del Salla (molt bona la Cirera, excepcional la Terreny de Joc) han colmat expectatives.

Una apertura a Àger, esquivant les feixes que retallen continuitat i atractiu a una pedra sense objecció.

Entre feina i feina, un viatge exprés a Oman fruit de l'apassionament de la Patri i de les recomanacions de l'Arnau i la Juani.

Onze amics a la península aràbiga redescobrint a pinyó 3 o 4 sectors en 6 dies.

La vida aprofitada dóna molt de sí
l'exprimim