Escrivia...
Enyoro molt enfilar-me, moltíssim.
estranyo els moviments, ballar per les roques
i sobretot el contacte amb els amics.
L'esmorzar tranquil dins la furgo mentre s'aixeca el sol,
la birra al prat, relaxats i esgotats, des d'on admirem embadalits la paret.
Estranyo els somriures, les conyes, el relat de com desentrallar un pas particularment complex, les històries de por, els desitjos, somnis en comú.
Som gregaris, no solitaris.
Fase 1
La ciutat torna plena de vida. Tothom corrent, en bici o passejant.
Durant uns instants es va desbordar la joia de milers de persones tancades set setmanes.
Una explosió d'alegria
Durant uns instants es va desbordar la joia de milers de persones tancades set setmanes.
Una explosió d'alegria
Tanta humanitat m'atabala
Fase2
Sortim a pedalar per uns paratges sorprenentment solitaris. Què bonic.
Sortim a pedalar per uns paratges sorprenentment solitaris. Què bonic.
Montsant salvatge, un racó on apaivagar les ànsies de dibuixar
Quin contrast amb la ciutat
Quin contrast amb la ciutat
Fase 3
Necessito parets grans
tornar a embrutar-me amb el fang d'Aragó
Aviat
De moment seguim divertint-nos pel Montsant
repetir vies velles ens permet re-descobrir que a cops les guies s'equivoquen,
i pinten les línies allí on no hi havia res, preservant el camí d'altres obridors.
Unes de fàcils
altres més difícils
Montsant, tornarem a veure'ns...
No hay comentarios:
Publicar un comentario