martes, 6 de abril de 2021

Ninoteràpia. Montrebei, Paret de Catalunya

La concentración que exige la escalada aleja lo cotidiano de nuestros pensamientos. Olvidas todo aquello superfluo y tu vida se reduce a los cinco metros inmediatos que te rodean. Y ésa es, precisamente, una de las mayores virtudes de nuestra actividad: su poder de evasión

Cuanto mayor es la exigencia, mayor capacidad de olvido. De ahí que las rutas técnicamente difíciles o algo comprometidas tengan tanto atractivo y se tornen adictivas. 

Lo que cuesta mola.




Muñequitos, cariñosa palabra con que Elena definía a sus friends. "Ninos" en Català. Con el tiempo los hemos llegado a apreciar y a cuidar como a nuestras muñecas, nuestros tesoros. 

"Anem a posar ninos" diem sovint per descriure una escalada desequipada. I d'aquí a ... Ninoteràpia


De aparecer en Wikipedia, dirían: Terapia psicológica que alivia el estrés y la ansiedad de los problemas cotidianos mediante un estado de concentración que se alcanza practicando la escalada con empotradores fijos o mecánicos, y otros medios limpios.


Vía donde gozar del movimiento, nunca extremo,  con frecuencia exigente,  pero raramente expuesto. 


Roca d'escàndol, relativament neta d'equipament. Aquí podreu enterrar dos jocs sencers de ninos 

Algun clau per marcar o per alleugerir els moviments més durs o exposats. 


Les dificultats pugen in-crescendo fins la guindeta del pastís de la darrera tirada, per obra i "Gràcia" del Santi. Martell d'artista, per polir i excel.lir una sisena tirada en origen incerta. 

Al Llarg 7 trobareu una variant per la dreta, molt més recomanable que l'original, tant per roca com per homogeneitat.  


Com hem xalat!!! 


L1. Un clau protegeix el primer moviment dur de la via. 
Dueu preparat un alien gris per enxufar-lo al primer forat que trobeu 

L2. Superb "menjaninos"

L3, sortida en placa. 
Aprofiteu els dos o tres emplaçaments que trobareu a dos metres de la reunió,
 i després... corre-por-tu-vida


L4. Molt millor del que sembla. 
Una xapa de TRANSITaVENUS per alleugerir l'exposició
 i ràpidament a posar NINOS


L5. Començant per una bavaresa descomunal

  
i acabant per una placa un xic obligada i exposada si oblides la ninoteràpia


Mirant el futur des de R5

L6. Fissura que trenca una placa monolítica, ara neta


Detall de la pedra L6, cercant un pitó salvador

L6. Placa i trave final cap a la reunió


L7 (versió DRETA recomanada). Placa amb fissura-diedre intermient en roca sempre BRUTAL. 
La part final, una xemeneia preciosa i difícil, però assegurable. No oblideu els camalots grans. 



L8. La cirereta del pastís. Reserveu forces




L'alegria del CIM






6 comentarios:

Edu dijo...

Muy buena pinta, esta me la apunto en pendientes de hacer. Gran equipo

Wild Masmut dijo...

Xalera total extrem!!! Cómo disfrutem, cóm riem y cóm volem jjajjjajjja!!!
Una joyeta en miniatura (amor de padre)... qué ben reflejat al text lo que mos aporte tot plegat! Me encanta
Per moltes més! Aixó es un no parar jijiii
Muah! Santi

PASTES dijo...

blutalment bona, si senyor!!!!

nil dijo...

caramba, ja heu liat al numero uno també!!
a seguir xalant!

Anónimo dijo...

Felicitats per la via i dibuix.....ja no es veuen topos aixi....M.segarra

Toti Llobera dijo...

Ahir bem anar a fer la vostra via. No tinc superlatius per descriure-la. No soc dels que pien massa als llocs, pero aquesta via s'ho val. Emplaçaments de seguros els justos, i ben col.locats. L'unic "pero" per trobar-li algu, es la proteccio del factor dos a les "erres". Lo dit la millor via que he fet ultimament. Felicitats.
Toti Llobera