Majeure en diuen els amics i veins del nord, quan troben una via excepcional.
Començada i acabada aquest estiu, la vira ens ha proporcionat un accès relativament ràpid i còmode per enllestir la part superior. Massa tralla per entrar des de baix, i aprofitar els moments (escassos) de frescor i núvol d'aquest juliol i agost. I és que, un cop començada, no hem estat capaços d'esperar la fresca.
La bestialitat de la via ens captiva.
Sobre la vira d'accès
Entre feixa i riu trobareu fites i alguna espurgada d'esbarzer que s'agrairan per baixar de totes les vies d'aquesta secció de la paret, com per exemple La Deseada, o per accedir al projecte que tenim a mig concloure amb el Tato continuant Sin Vergüenza o a Plan Picant del Ravier. O la Stupeurs o la nova de l'Arkaitz i el Chemari per l'esperó a esquerres de Operación Puñetazo.
Ojuuu, tant per pujar com per baixar, el pas que connecta el creuament del riu amb l'accès a la feixa va des de l'eix imaginari sota el diedre de Operación al començament de la feixa, sempre prop de la paret. En baixar de la feixa traceu una diagonal, i no tireu avall directament perquè acabareu en un mar d'esbarzers propi de contes de fades.
I si no pregunteu-li al Christian el motiu del nom que van posar a Plan Picant, i la figura tremenda de còmic que la ilustra
Tornant a la via
Hem necessitat prop de 5 dies sencers per enllestir, repetir i netejar els blocs més perillosos.
Impressionant veure com tot el que tiràvem des de més amunt de R9, parava directament al riu, amb un terrabastall que removia la vall sencera. El llit del Cinqueta tot en pedra viva, 400 metres per sota, rebentava quan rebia els impactes.
Pols i sofre, olor d'infern
Terreny salvatge, escalada brutal i sempre obligatòria en el seu grau, per pal.ladejar les sensacions amb la intensitat que proporciona el puntet d'excitació de l'adrenalina.
Xapes,sí, mai acerables. Posades allí on podíem parar a foradar, sovint de ganxo, a vegades en lliure. I sempre pas obligat per sortir o per arribar. Com hem xalat.
Vent de Sud, frestegot, intens i per civilitzar. Del Sud vinguérem i les vies os traguérem
Lo Simó s'ha esforçat... un xic. Quan exploti no el podré seguir, té talent
Ens separen 20 anys compensats per l'amistat, la terra i la passió per descobrir. Em pica, m'esperona, m'obliga a exprimir-me. Oncleeee em diu lo cabró.
El nom de la via (traduit per papá a la vista, o papa a vista), homònim d'una via del Verdon, és un clin d'oeil a la seva futura condició de pare. I també un ullet als amics de la colla que esperen progènie.
A tots, que la disfruteu, que vibrar ja vibrareu sense necessitat de desitjar-vos-ho
Nantros ho hem fet
Per cert, tot i la graduació... no espereu trobar-hi la clàssica sino un viatge que complaisirà als qui naveguin segurs al setè grau
M'he flipat? ho direu valtros.
Nantros venim entussiasmats, enceguits per l'amor de pare ... a la vista
1 comentario:
Tiene una pinta brutal, mas conociendo esos paños de roca, enhorabuena
Publicar un comentario