Aquest raconet màgic s'ha convertit en la nostra zona predilecta de l'Urgell.
Un bon grapat d'atributs la tornen irrestible:
- Accès còmode i relativament ràpid
- el paratge tranquil i solitari, allunyat del bullici de la Nacional, silenciós
- Una oferta variada de vies plenes d'aventura amb el caràcter que l'Emili, el Teixi, el Miquel, el Parce, el KimGil i d'altres han imprès
- i un tou de línies per inaugurar.
Mal de Ojo és la nostra darrera proposta.
Diria que prou bona, i menys compromesa del que aparenta la ressenya.
Sostinguda en 6c+ amb moments de màxima intensitat concentrades en seccions curtes, i un pas de bloc al segon llarg difícil de llegir a vista.
Hem anat enredant un conjunt variat d'amics entussiastes cada cop que pujava per l'Urgell,
com un mercenari, sense cap mena lleialtat.
Per apaivagar el remordiment d'aquesta aparent manca de fidelitat entrego als colegues les millors tirades, sovint menjant-me el rostoll
Confeso que he rectificat llargs oberts pels companys amb la petulància de qui es considera dotat de criteri infalible. També llargs meus, sense dubte ni racança. He modificat seccions quan no m'agradaven o quan jutjava que una alternativa convenia, ignorant el dret moral del seu autor.
I qui sóc jo per canviar-lo?
Qui sóc per erigir-me en àrbitre???
Tot, tot, per un suposat interés comú que compartim els membres de la comunitat escaladora: la bellesa de la ruta.
Assajar, canviar, millorar es converteix en una obligació quan consumeixes roca... sense oblidar el puntet de supèrbia i la vanitat pròpies de qualsevol aperturista.
A vegades el "què" em commou molt, igual que el com o amb qui.
Tornem a la via
Un començament "tot terreny" transmuta a pedra arrugada pel temps, plena de punxes i dibuixos, de gran exigència pels dits.
La part mitja entrelliga plaques superbes amb diedres i seccions clàssiques, fissurades,
fins la part superior on el canvi d'inclinació restarà un punt d'interés.
Darrers dos llargs prou atractius i aeris.
No hi aneu amb calor: el tou del dits patirien en excés, els peus us bullirien.
Reserveu-la per dies de sol i fresca. La llum de les tardes d'hivern us transportarà al cel.
El nom, com quasi sempre a l'Urgell, ve ple d'intencions i significats ocults.
Qui vulgui aclariments que pregunti a la pobre Rut com va acabar a urgències ...
O inquiriu a l'Ester per la penitència patida entre neu i humitat, la quarta vegada que veníem a finiquitar el projecte
Les Malediccions existeixen... acabar-la ho ha estat
Repetint-la, crec que xalareu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario