Garrotín i Encigalator, entremaliadures del Pau i l'Estel

La cordada Estel i Pau milita dins la divisió septimogradista, bastant per sobre del meu hàbitat natural. Valents, plens d'energia,  tenen bon ull per triar línies noves. 

Repetir les seves creacions em provoca una barreja de por, plaer i admiració que voreja els límits entre xalar i patir. 

Als seus llargs o hi volo o m'agafo, rarament encadeno. 

Si els amics han creat l'expresió "grau de Reus" per anomenar un 7a fàcil, podríem designar "grau Bergadà" als sisens que semblen setè d'aquesta simpàtica parelleta . 

Aquí va un petit recull de les seves creacions on hem gaudit i sofert

Totes d'una qualitat extraordinària, sempre en lliure, a la recerca del camí natural que marca la pedra

• del Doc, Montrebei
• Bany de Sang, Roca Alta - Vilanova
• Nakba, Paret del Migdia - Montserrat. Molta enveja de trobar aquesta petita meravella en un raconet tan màgic de la MUNTANYA
• La Furtadora d'Animes, a Paret de Catalunya - Montrebei
• Bèstia Negra, a l'Agulla de Montrebei, veritable joia
• Garrotín, Serra de Sant Joan. Mireu les fotos
• Encigalator a la Roca dels Arcs, Vilanova de Meià

Unes fotos de les dues darreres. 

Garrotín, línia superba que gaudeix de les tirades amb la que és, probablement, la millor roca de l'Urgell. I això és dir mooooolt

topo artística i pràctica

M'imagino el petit orgasmet que devien experimentar en desvirgar el diedre-sostre del tercer llarg, o les plaques de més amunt. L' Estel ho explica al seu blog de Garrotin

Primer llarg. Mires i dius, pse pse. 

T'hi puges i xales, però sense esperar-te el festival de dalt

Tercer llarg. FESTIVAL. Quin goig! 

Cinquè llarg. Visca el flanqueig

Pedra excelsa, cel lluminós

El mateix cinquè llarg però des de dalt 

Darrers llargs. 

Comoditat a R5... Que siga la Fiesta

Encigalator, mèrit per descobrir una línia a la Roca dels Arcs, amb entitat pròpia, bona i que no canibalitzi rutes prèvies. 

Al lloro amb els sisens

Ens escapem del darrer 6b enmig d'una bona nevada

 

Llaminadures dolces, sempre vénen de gust, encara que algun se m'indigesta... 

Mentre el cos aguanti, tornarem a provar els vostres plats. 

Els adornarem amb un bon raig d'aquella ratafia que sempre porta l'Estel, i unes ballaruques al so de la seva música

abraçada companys

més info al blog de l'Estel