jueves, 14 de octubre de 2010

Nova via, Inhospitak a Sant Gervàs


Sant Gervàs és un d'aquells llocs que captiven des de la primera visita.


Fins i tot quan la paret t'esquiva: tres intents vaig necessitar per repetir-hi la primera via.

El primer cop no vam trobar la ruta que buscàvem.

Al segon intent va ser la via qui ens va rebutjar, una elecció massa clàssica que no quadra ni amb el caràcter ni amb la pedra del lloc. Les fissures tradicionals sovint apareixen plenes d'herba i brutícia.


Busqueu les plaques, el veritable tresor que amaga aquest indret meravellós i allunyat de persones i sorolls.

Parlant de vies en lliure, una primera i obligada visita és l' Antiparkes del Luichy i el Xavi Buxó. Ja la recomanava el Pep Soldevila a la seva llista de 100 vies obligades del nostre país, i no us decebrà. Roca sempre perfecte, equipament adequat (atenció al primer llarg de Ae perquè cal estirar-se), i plaques de somnis amb solament una petita "pega", el primer llarg massa dur (8a o Ae/6b) en relació a la resta de la via, mantiguda en 6b i 6a.

Pels qui cerqueu dificultats més altes (obligades fora la paraula adequada), podeu triar entre la "Escaladors en Perill d'Extinció", la "Inhospitak", o la nova exquisitesa d'altíssima dificultat de l' Isaac que imagino apareixerà en breu a la xarxa.

Aquí annexo la topo de la nova Inhospitak, nom que fa referència a la solitud del lloc.
De la desena de vegades que m'hi he apropat, solament una he trobat algú amb qui prèviament no havíem quedat. La resta, solitud garantida, amanida amb la companyia dels amics a qui enredàvem per ajudar-nos a portejar taladro, claus i xapes, amb la promesa d'una repetició immediata, calenta, amb la via recent sortida del forn de la creació.
Aquest darrer cop la Lisi, el Joan i l'Unai ens apretaven des de sota mentre amb el Vicenç ens afanyàvem per enllestir la ruta sota uns núvols de fosca grisor, amb la nefasta previsió meteorològica del pont del Pilar.
Rot punk per ells, satisfacció per nantros.

El resultat, una via bonica on destaquen el tercer (sublim) i el quart llarg, on cal apretar des del primer moviment. Llàstima que els finals s'ajauen i es perd l'homogeneitat dels llargs inicials.
Ahhh, pels qui aneu a repetir: el darrer bolt de la topo encara no hi és, només trobareu el forat... un descuit imperdonable mentre arreglàvem la via ja oberta. De tota manera si passeu pels primers llargs, no enyorareu un bolt en terreny de V+. Pròximament arreglarem.



De moment se'ns "permet" encara escalar uns pocs mesos de la tardor. Ja veurem quan dura perquè la rauxa prohibicionista ens amenaça sempre amb l'excusa de molestar els veritables amos i senyors de les nostres parets, els rapinyaires.


Amb aquesta temàtica, particularment encertada em va semblar la via i el nom que van triar el Paco Vargas i el Joan Jover fa tres anys quan obrien la "prohibit nidificar", una línia que també sembla molt bona, d'artificial que ha rebut un parell d'intents en lliure. També la Rokainomens del Xevi té bona pinta.

7 comentarios:

Piju dijo...

molt be, te molt bona pinta!

albertganxets dijo...

bueno, tu ets un dels candidats a provar-la a vista.
El segon llarg... brrrr... apretaràs. L'oliveti va triomfar, l'unai no... però netejava fissura de primer.
Ja direu

lo company del Mus dijo...

COM SEMPRE UN 10, QUE DIC UN 10,CIENTO X CIENTO, COM DEIA EL ANIMAL DEL STOIKOF

PASTES dijo...

Collons col.lega,no pares,be jo aquesta paret ancara la tin pendent
Salut.

JAUME dijo...

...tu ves ensenyan com arribari ves....obre tot el que puguis,que algun dia apareiraré per allí!
felicitats per el blog i per l`activitat.quant et kansis d`escalar aquestes coses ja anirem a picar !! SAlut i metres!!!!PACA

JAUME dijo...

...tu ves ensenyant com arribari ves....que algun dia apareixaré per aqui i ja veuras...Felicitats per la via i el blog.quant et cansis descalar aquestes coses ja anirem apicar...SALUT I METRES!!!

Pau dijo...

Bufffff, quin tros de via! Espectacular i dura.
Tercer llarg memorable!