martes, 5 de julio de 2011

Serial Driller, nova via a Montañesa

No, no es el Naranjo
ni Wenden, ni Ratikon
tampoco los alpes caláreos

Es... Montañesa


Màquines trepants, la principal font de conflictes i de risc pel nostre petit món escalador.
Origen de controvèrsia, i font de plaer.
Una eina capaç de crear les línies més agoserades, i alhora les menys arriscades. Tot depèn de les mans - i sobretot de la ment - que la controlin.

Serial Driller, per si algú s'hi sent identificat...
I qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.


Via nova a Punta Sola, sector OEST de Peña Montañesa.
Si matineu gaudireu de l'ombra fins les 14.00 hores, imprescindible per encadenar plaques de peus a l'estiu. En aquest cas convé llevar-se aviat i arribar a peu de via a les 9:00. Compteu amb una hora i mitja d'aproximació.

La part de baix comença a la dreta d'un esperó solcat de fissures, prominent, tot just per una petita baumeta. Ressegueix uns diedres i fissures blavosos de fàcil protecció i roca més bona del que sembla, arenisca típica de Montañesa, rica en formes i generosa en assegurament. Un pitó a cada tirada per protegir els passos més compromesos, i un bolt per marcar les reunions.

L3, abans d'un agraït off-witdh ric en presa, protegible fàcilment amb el Cam nº4, o a pèl.


La part de dalt canvia a calcari compacte, excepcional a la sisena tirada, qualitat sputnik, immillorable contrapunt als darrers 6 metres de la cicatriu del cinquè llarg. Aquí els bolts esdevenen els únics protagonistes en qui confiar, amanits i reforçats amb algun micro ocasional.

Entrada a R4, un xic expo

Notareu el "savoir faire" del Marc a les tirades quarta i sisena, cal escalar -i molt- entre xapa i xapa. També notareu la seva allargada, petits patireu...

Marc obrint el fabulós L6

La darrera tirada la podeu estalviar, tret que el romanticisme del cim us compensi el neguit dels blocs.


Per amanir-la una mica, unes fotos que vam fer el dia que l'acabàvem. La Joana, la Diana i el Pol apretaven des de sota, per endur-se la primera, i sense despentinar-se, tota a vista en el cas del Pol.
Alguns naixen dotats


L4, zoom des de R5. Mirada atenta cercant moviments i preses.

L6, la jòia de la corona



Crux L6, tot seguit després de la primera xapa sortir ben a la dreta. Mola ser llarg

Gràcies al Marc per deixar-se enredar, posar tanta o més motivació que jo, esforçar-se a la placa, i portejar amb les motxil.les d'obrir.

Apa, que la gaudiu.

3 comentarios:

paca dijo...

...SI OBRES UN VIÓNI NO ARRIBES AL CIM ET MATO!

fELICITATS PER LA VIA I APROFITA A OBRIR TOT EL QUE PUGUIS, QUE EL DIA QUE APAREIXI JO PER AQUI....

SERIAL MARTELL!

edunz dijo...

apa-li! l'abús del trepant no té res a veure amb aquestes vies! a veure si al final ens haurem de crucificar tots plegats... fantàstica línia, com sempre. Ah, bona l'entrevista...
salut!

Piju dijo...

"DRILLER" NO SE, PERO "KILLER" SEGUR!...LES MATES "VOLANDO"!
FELICITATS